En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 2 de gener del 2020

Piangerò




Vaig plorar perquè no m'estimaven,
després perquè no podia estimar.
I ara ploro de felicitat.
a

10 comentaris:

  1. xavier pujol3 de gener del 2020, a les 17:32

    Hi ha llàgrimes dolces i llàgrimes salades.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas4 de gener del 2020, a les 17:57

    Les millors llàgrimes, les de felicitat!!!

    ResponElimina
  3. artur4 de gener del 2020, a les 19:15

    Ha aconseguit un bon guany ! Tres línies curtes, que expressen molt ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals4 de gener del 2020, a les 19:17

      Ja ho diuen això de la poesia, Artur! Lo bueno si breve dos veces bueno!

      Elimina
  4. Rafael Molero Cruz5 de gener del 2020, a les 22:00

    La felicitat s'abasta amb la sensibilitat d'estimas, encara que no t'estimen i plores.
    Molt bona poesia, Helena.
    Bona nit...
    Rafael Molero

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals6 de gener del 2020, a les 21:00

      Rafael,
      Ja ho sé, això que dius, però és fantàstic que et facin cas!

      Elimina
  5. KRT2 de febrer del 2020, a les 1:45

    En ben poc espai descrius una trajectòria cap amunt. Plorar de felicitat, "che più cercando io vo?"

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...