En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 11 de gener de 2020

Cada volta que estimo

Amor undique floret (títol d'un poema d'Olga Xirinacs dins el poemari Natura)

SÁEZ, Empar Johannesburg 
dins Enfilant finestres

Quan sense conèixer-me se'n recorden.
En l'impuls de l'abraçada.
Si em toquen, sense fer-ho:
és que ho broden.
Perquè em feliciten el nom.
Si somnio que.

Tot és dins aquests retalls de finestra,
amb el meu reflex evaporat, fidel, constant.

10 comentaris:

  1. M'agrada molt aquest poema. Tots els versos tenen un misteri especial i s'entenen molt bé, tot a la vegada.
    M'encanta el "si somnio que." amb el punt i apart.
    I el final també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      aquesta tècnica del punt i apart l'he après als llibres de Ramon Folch i Camarasa.
      La paraula "evaporat" l'he après a El quadern gris. És el que em suggereix aquesta imatge. Ja ho diuen que per escriure has d'haver llegit!
      Gràcies pel teu comentari afalagador!

      Elimina
  2. Si els que no et coneixen et recorden,
    els que et coneixen confien,
    no t'obliden: t'esperen.

    ResponElimina
  3. M'has fet pensar en uns versos de Martí i Pol:
    "Des d’algun llibre
    potser no escrit encara
    hi ha algú que em crida."
    Bon diumenge :)

    ResponElimina
  4. Tens un do especial per a aquest poema. Una inspiració sobre la finestra que hi ha a dalt,. Somnies amb una expontanietat asombrosa i constant. M'ha agrdat, Helena.
    Una abraçada
    Rafael Molero

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael, moltes gràcies!
      Disculpa, "expontanietat" és espontaneïtat?

      Elimina
  5. Un poema excel·lent, Helena. L'has clavat. Gràcies.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...