Amor undique floret (títol d'un poema d'Olga Xirinacs dins el poemari Natura)
 |
| SÁEZ, Empar Johannesburg dins Enfilant finestres |
Quan sense conèixer-me se'n recorden.
En l'impuls de l'abraçada.
Si em toquen, sense fer-ho:
és que ho broden.
Perquè em feliciten el nom.
Si somnio que.
Tot és dins aquests retalls de finestra,
amb el meu reflex evaporat, fidel, constant.
M'agrada molt aquest poema. Tots els versos tenen un misteri especial i s'entenen molt bé, tot a la vegada.
ResponEliminaM'encanta el "si somnio que." amb el punt i apart.
I el final també.
Carme,
Eliminaaquesta tècnica del punt i apart l'he après als llibres de Ramon Folch i Camarasa.
La paraula "evaporat" l'he après a El quadern gris. És el que em suggereix aquesta imatge. Ja ho diuen que per escriure has d'haver llegit!
Gràcies pel teu comentari afalagador!
Si els que no et coneixen et recorden,
ResponEliminaels que et coneixen confien,
no t'obliden: t'esperen.
Xavier,
EliminaTot un honor que se m'esperi!
M'has fet pensar en uns versos de Martí i Pol:
ResponElimina"Des d’algun llibre
potser no escrit encara
hi ha algú que em crida."
Bon diumenge :)
Que maco, Artur! Uns grans versos de Martí i Pol.
EliminaTens un do especial per a aquest poema. Una inspiració sobre la finestra que hi ha a dalt,. Somnies amb una expontanietat asombrosa i constant. M'ha agrdat, Helena.
ResponEliminaUna abraçada
Rafael Molero
Rafael, moltes gràcies!
EliminaDisculpa, "expontanietat" és espontaneïtat?
Un poema excel·lent, Helena. L'has clavat. Gràcies.
ResponEliminaMoltes gràcies, Ramon!
Elimina