En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 25 d’agost del 2019

El lliure albir


RUIZ, Eliseo Guíame
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller


Tu sempre em guies,
per terra, mar i aire.
I no és postissa
ni cursi la bellesa
de la posta de sol.

8 comentaris:

  1. I que per molts anys ho faci, qui millor ?
    Bon diumenge ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      Parlo de la poesia, però tothom ho pot associar al que vulgui!

      Elimina
  2. Ets com el far.
    Fas llum a intermitències.
    Tu m'enlluernes
    I et segueixo a ulls clucs,
    embriaga de mots.

    ResponElimina
  3. Una llum a la nit. Pel navegant és un far. Pel que camina pel bosc, una cuca de llum i per a tu: la poesia.

    ResponElimina
  4. La poesia com a guia de l'existència, com a impuls, com a camí i com a destinació.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...