 |
| JUANJO Coneixes Granollers? dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
El meu pas d'Elena a Helena,
amb la hac que fa pseudònim,
coincideix amb el sorgiment
d'una felicitat vital
que no és gens decorativa,
va de dins cap a fora.
El meu món interior
és tossut, i creix com l'heura,
en la paret que no la vol,
però la somnia.
Tens raó. A vegades el nom sí que fa la cosa, o al menys quasi sempre fa la persona. Jo també he canviat una mica el meu nom i em fa sentir diferent dir-me Maria Carme, (com em deien els pares, com em diuen els meus germans i la gent més propera i de més antiga coneixença) que dir-me Carme com em diu, actualment la majoria de la gent. Un bon dia vaig decidir canviar-me el nom a mi mateixa i deixar caure definitivament Maria, quan he de dir el nom o escriure'l o signar. I no està malament canviar de nom i d'alguna cosa més que de nom.
ResponEliminaCarme,
EliminaJo poso Helena a tot arreu, menys quan firmo. No m'he canviat el DNI, perquè és molt ferragós. Ha coincidit afegir la hac amb un gir en la meva vida, quan vaig començar el primer blog, i vaig començar a treballar a les biblioteques també.
Em dic Xavier i prou. El franquisme va obligar els meus pares a inscriure'm com a Francisco Javier, però la meva mare, en plena dictadura em brodava el meu nom a la bata de l'escola, amb X.
ResponEliminaMés endavant em vaig traduir el DNI tal com és Xavier, però no em van permetre anul·lar el Francesc del davant.
és una gran incomoditat un nom compost. Sempre dic que em dic Xavier, però sovint rebo correspondència només amb Francesc, sense el Xavier.
A mi Maxc Cahner a la carrera em va dir que Helena en català és amb hac, però els del registre t'ho discuteixen, o sigui que hi vaig renunciar.
ResponEliminaMax Cahner, vull dir.
ResponEliminaJo tinc un nom compost, Josep Francesc. Gràcies al meu bronzejat, a les meues grenyes arrinxolades, i a les meues camises negres, a molts llocs, quan llegeixen el meu DNI, diuen José el Francés. Gran cantaor, per cert.
ResponEliminaJosep,
EliminaEm fas riure!
M'agrada això de l'heura, que creix i reix per una paret que no la voldria. Em recorda un amic meu que sempre diu "si molesto, em quedo!"
ResponEliminaM'agrada que siguis tossuda, és una gran virtut. Tossudament alçats!
Que divertit això de "si molesto, em quedo!", Ramon!
Elimina