En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res. —Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
divendres, 22 de març del 2019
La Moleskine
Cada primavera que perds
és una primavera que no torna,
cada poema que no anotes
és sentiment que no cristal·litza,
cada desig que no fas realitat
és un desig que perdura.
Montse, ho diu molt millor René Char amb "El poema és l'amor fet del desig que roman desig". Jo també preferiria no haver de fer-ho, però té el seu encant.
Moltes vegades he pensat en el que dius als teus dos darrers versos. I he arribat a la mateixa conclusió que tu. Crec que tenir somnis és indispensable. Però, en alguns casos (no sempre) no estic segura si vull que es complesquen...
Josep, Jo quan nedo penso en aquell anunci: "Cada migdia que perds és un migdia que no torna", perquè molts dies no puc anar a nedar. La primavera de la meva vida l'he perdut completament, no he començat a escriure, i realitzar-me, fins la maduresa, com Marcel Proust a la recerca del temps perdut.
Cada lluna que minva
ResponEliminatorna a ser plena.
Uaaaau! M'agrada molt, Xavier!
EliminaCada sentiment callat,
ResponEliminadeixa un buit en algun lloc.
Carme,
Eliminael sentiment callat té el seu vehicle en la poesia.
La poesia és un inventari d'absències.
ResponEliminaKefas
La poesia és un inventari d'amors frustrats, Kefas.
EliminaM'emmirallo en els teus dos últims versos, Helena. Tot i que m'hauria agradat no haver de fer-ho...
ResponEliminaMontse,
Eliminaho diu molt millor René Char amb "El poema és l'amor fet del desig que roman desig". Jo també preferiria no haver de fer-ho, però té el seu encant.
Moltes vegades he pensat en el que dius als teus dos darrers versos. I he arribat a la mateixa conclusió que tu. Crec que tenir somnis és indispensable. Però, en alguns casos (no sempre) no estic segura si vull que es complesquen...
ResponEliminanovesflors,
ResponEliminaa vegades és millor quedar-se amb el capoll sense obrir.
M'hi veig reflectit. La meua biografia serà un recopilatori de coses que no he fet i d'oportunitats que he deixat escapar.
ResponEliminaJosep,
EliminaJo quan nedo penso en aquell anunci: "Cada migdia que perds és un migdia que no torna", perquè molts dies no puc anar a nedar.
La primavera de la meva vida l'he perdut completament, no he començat a escriure, i realitzar-me, fins la maduresa, com Marcel Proust a la recerca del temps perdut.
El teu desig és la primavera. Quina meravella de poema, que m'ha encantat llegir-lo. És preciós.
ResponEliminaUna abraçada...
Rafael Molero
Rafael,
EliminaEl meu desig és la infantesa, i sembla que això és incompatible amb la primavera! "Lo mejor és enemigo de lo bueno"...