En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 5 de novembre del 2018

Secundavera

MONTESINOS, Roman El tiempo que no pasa

La migdiada,
temps de la maduresa
d'aquesta vida
que voldria aturar.
Feliç a contrapel.

8 comentaris:

  1. Sóc addicte a la migdiada, i quan puc, a la felicitat també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Jo ho havia estat, d'addicte a la migdiada, quan estudiava. Ara només alguna vegada els caps de setmana, perquè treballo a la tarda.
      En aquest poema la migdiada és una metàfora. Fa poc vaig viure uns moments de felicitat molt especials quan em vaig estirar per fer la migdiada, molt fugissers, el dia del meu Sant, perquè una persona que m'estimo molt m'havia felicitat...

      Elimina
  2. M'encanta aquest feliç a contrapèl.
    És com una mena d'assegurança de felicitat... ni que sigui a contrapèl.
    O més aviat és que no hi ha altra manera que sigui autèntica per a ser feliç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'has clavat, Carme. Per ser feliç t'ho has de guanyar. I anar contracorrent és la millor manera de tenir èxit a la llarga.
      El meu pare em va dir una vegada que els que seuen al mig en el cotxe, el seient més incòmode, són els que tenen èxit a la vida...

      Elimina
  3. un semiestat a mig camí del somni i de la realitat on tot és possible; un moment molt creatiu.

    ResponElimina
  4. Jesús,
    Sí, en la somnolència he tingut molt bones idees!

    ResponElimina
  5. Abans de la migdiada (després de dinar) hi havia encara la "becaina del canonge" (després d'esmorzar). Totes devien ajudar a la inspiració. Certament, quan dormim hi veiem clar, només que (almenys jo) gairebé mai me'n recordo, del que he somiat. I jo diria que qualsevol cosa bona que ens vingui, ni que sigui a contrapel, benvinguda sigui; el que no hem de fer mai és fer coses que ens vingui a repel. Gràcies, Helena, els teus versos sempre fan pensar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí és bona, encara que sigui a contrapel, benvinguda, si és dolenta, a repel mai!
      Jo, quan estic somnolent, encara tinc forces d'agafar el mòbil i escriure a les notes la idea que m'ha vingut.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...