En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 30 de gener del 2017

Jaume Plensa

Niporepte 204 Laberint dins Relats en català


De dins a fora.
I de baix cap a dalt.
Mostren el món
alhora que l'amaguen,
lletres al cel impreses.

15 comentaris:

  1. Les lletres ens remeten a la paraula i al pensament, en definitiva, a la cultura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lletres i cel, sempre van juntes, Consol. S'escauen molt.

      Elimina
  2. Mostrar el món mitjançant les lletres, és una bonica manera de mostrar-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La millor manera d'entendre el món, l'escriptura, Mari.

      Elimina
  3. Lletres i imatges, més unides que mai en Jaume Plensa!!!

    ResponElimina
  4. Sempre he somiat o imaginat una cosa semblant, que les lletres o millor les paraules volen en el cel infinit i un les va agafant a l'atzar i es van formant les frases, els versos, les sentències, els pensaments ...

    ResponElimina
  5. Respostes
    1. Jordi, Edgar Allan Poe (Poe s'havia de dir): "Per a mi la poesia no ha estat un objectiu ni un propòsit, sinó una passió...". El pobre també era bipolar.

      Elimina
  6. El Plensa és una passada. Preciós el poema que l'acompanya, Helena.

    ResponElimina
  7. El Plensa és una passada. Preciós el poema que l'acompanya, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma,
      He anat a una exposició seva, i a casa teníem un llibre objecte seu que ens vem haver de vendre.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...