Rafael, Hi ha més coses en què no crec, però l'art d'avorrir és voler-ho dir tot! Feia dies que no trobava cap raó per posar-me a escriure, i he tingut aquesta espurna caminant pel carrer. Moltes gràcies!
Doncs benvinguda espurna...jo fa molt que no escric....potser no tinc res a dir ja....o no tinc el valor per plasmar-ho en un paper...un repte....esperona'm :)
Rafael, vols que et digui el secret de la meva constància? Més d'una dècada de crisi creativa. El que se m'ha negat, tot i haver conegut un món del qual difícilment podria prescindir, és el meu esperó. No puc perdre el temps, ara. Fer les coses a contracorrent, en un ambient hostil, ajuda, però només si tens molta personalitat (ho deia Thomas Bernhard). Escriu amb la tele posada, sol ajudar.
No m'ha deixat indiferent aquesta reflexió teva d'avui, Helena; si m'ho permets, utilitzaré el teu poema per iniciar un post al meu blog, donant-li la volta als teus darrers tres versos. Una abraçada!
Creure realment amb el que el cor sent és reslment el més important. Creure només quelcom perquè molta gent hi creu o ho diguin llibres sagrats és viure en una mort constant. Siguem lliures i vencerem.
Jordi, Moltes gràcies. Has llegit mai La mort a Venècia? Quan dic que crec en la meva espurna ho dic en el mateix sentit que aquest escriptor quan parla de "qui estima".
La frase inspirada en Plutarc, "qui estima és més diví que l'estimat, perquè en ell resideix el déu, que no en l'altre...". Per aquesta frase val la pena de llegir tot el llibre, que per altra banda és molt agradable de llegir!
Hola Helena, creer o no creer, pero en qué?
ResponEliminaGracias, pas abuen día, besos creíbles..
En la poesia, Don Vito, encara que diuen que ningú es pren seriosament els poetes...
EliminaI la teva espurna hi era.....i encara hi és!.... ;)
ResponEliminaRafael,
ResponEliminaHi ha més coses en què no crec, però l'art d'avorrir és voler-ho dir tot! Feia dies que no trobava cap raó per posar-me a escriure, i he tingut aquesta espurna caminant pel carrer.
Moltes gràcies!
Doncs benvinguda espurna...jo fa molt que no escric....potser no tinc res a dir ja....o no tinc el valor per plasmar-ho en un paper...un repte....esperona'm :)
EliminaRafael,
Eliminavols que et digui el secret de la meva constància? Més d'una dècada de crisi creativa. El que se m'ha negat, tot i haver conegut un món del qual difícilment podria prescindir, és el meu esperó. No puc perdre el temps, ara. Fer les coses a contracorrent, en un ambient hostil, ajuda, però només si tens molta personalitat (ho deia Thomas Bernhard). Escriu amb la tele posada, sol ajudar.
És un mot molt adient: l'espurna. La pròpia i la dels altres.
ResponEliminaXavier,
EliminaEstaria molt bé que l'espurna pròpia coincidís amb la dels altres, però amb la meva m'hi aconformo.
No m'ha deixat indiferent aquesta reflexió teva d'avui, Helena; si m'ho permets, utilitzaré el teu poema per iniciar un post al meu blog, donant-li la volta als teus darrers tres versos.
ResponEliminaUna abraçada!
És clar que t'ho permeto, Montse!
EliminaPenso que el meu poema s'assembla a aquella cançó de John Lennon que va servir per a un anunci del Golf.
Jo tampoc no crec en gaires coses... però en algunes sí, en les espurnes que salten quan menys les esperes...
ResponEliminaCarme,
EliminaJo no crec en res,
però m'ho crec tot.
No m'he desvetllat fins la tardor.
És un vell poema meu. De seguida es fa tot vell...
Creure realment amb el que el cor sent és reslment el més important.
ResponEliminaCreure només quelcom perquè molta gent hi creu o ho diguin llibres sagrats és viure en una mort constant.
Siguem lliures i vencerem.
Olga i Carles,
EliminaUn comentari molt maco.
Creiem en el teu blog.
ResponEliminaEn els teus blogs.
Jordi,
EliminaMoltes gràcies.
Has llegit mai La mort a Venècia? Quan dic que crec en la meva espurna ho dic en el mateix sentit que aquest escriptor quan parla de "qui estima".
Sí, l'he llegida. No fa pas gaire, precisament.
EliminaLa frase inspirada en Plutarc, "qui estima és més diví que l'estimat, perquè en ell resideix el déu, que no en l'altre...". Per aquesta frase val la pena de llegir tot el llibre, que per altra banda és molt agradable de llegir!
Elimina