En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 9 de gener del 2017

Microcrítica: Howards End



L'amor que creix amb el temps.
L'amor que mor amb el temps.

Helena Bonals


TEMPS D'H-AMOR-T

Comença amb l'ham
de passió i desig
i acaba amb mort

KEFAS

18 comentaris:

  1. Respostes
    1. Xavier,
      "Que lent, el temps", deia Ferrater. Tant per una cosa com per l'altra..

      Elimina
  2. Què seria de l'amor sense el temps? L'amor se n'alimenta, quan perdura i creix.

    ResponElimina
  3. També hi ha amor que no mor fins que moren els cossos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mari,
      M'agrada creure que l'amor ès per sempre, amb cos o sense.

      Elimina
  4. La dalla li sega l'herba sota els peus, "lo temps és breu" posa l'amor contra les cordes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anar contracorrent, si estimes, sol ser bo, Rafel. M'agrada molt el teu comentari.

      Elimina
  5. L'amor necessita el temps per créixer, com el pa creix amb el llevat, l'amor també cal posar-li els seus additius, la tendresa, la confiança, la comprensió, l'afecte, la solidaritat, la passió ... i creixerà i creixerà.
    Així mai morirà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alfonso,
      Tot això està molt bé, però a mi em fa por allò de la "lenta però irreversible destrucció de l'amor".

      Elimina
    2. Helena per evitar-ho estan tots aquests additius.

      Elimina
    3. Alfonso,
      "Jo em crec el que passa en la nit estrellada d'un vers", en l'amor que no es pot abastar ni retenir mai. La resta són hòsties.

      Elimina
  6. TEMPS D’H-AMOR-T

    Comença amb l’ham
    de passió i desig
    i acaba amb mort

    ResponElimina
    Respostes
    1. KEFAS,
      Ho trobo massa realista. Jo no sé com estimen els altres, però sé com estimo jo.

      Elimina
    2. Cuinem l’amor
      en l’olla de la vida
      Hi posarem
      núvols de passió,
      un raig d’intimitat
      i compromís

      Elimina
    3. Aquest m'agrada una mica més, KEFAS!

      Elimina
  7. Vides, estiu! Fins l'hora del volant
    dansi en triomf l'avui de les espigues
    sota l'escalf d'un sol que ha fet amigues
    l'herba i la flor i la grana exuberant.
    Calma el teu dol la netedat d'un cant;
    t'amoroseix les nafres més antigues
    i el plor d'avui. Serenament, tu, digues:
    encara el glop de vida és amargant?
    Quin bell esclat, la joia d'aquests nens!
    Se t'ofereix de franc i la comprens
    com un present del temps que no perdura.
    Ells, tant com tu, viuran. De llur demà
    no en sap ningú l'atzar i la mesura:
    del desenllaç, qui els en deslliurarà?

    ["L'únic que declara la veritat real, el Temps".
    PÍNDAR, Olímpica X, 54]

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...