En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 8 de novembre del 2015

Fer el que es pot

L'hivern, l'infern
dins de la meva vida,
passat del tot.
Ara sóc rica en versos,
però encara inadaptada.

6 comentaris:

  1. A vegades ser inadaptat és un mèrit i un honor... Amb un món tan sonat!

    ResponElimina
  2. Difícil és adaptar-se a l'anormalitat de l'univers.
    Algun dia t'adaptaràs. Et doblo l'edat i encara no ho he aconseguit. No perdo l'esperança de fer-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      sí em veus jove! En tinc 44.
      Sóc ambivalent, segons com ja m'agrada de ser inadaptada, com molts artistes.

      Elimina
  3. D'acord amb la Carme i el Xavier. No és important, adaptar-se a una cosa tan caòtica i desballestada. Sigues com ets, somriu i fes la teva ("passa cantant", que deia en Sagarra) i supera els hiverns i els inferns, que sempre hi ha una primavera a l'aguait i un paradís insospitat, o algú, o alguna cosa, que t'ajuda a reeixir. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      és que m'he adonat que en castellà "invierno" i "infierno" s'assemblen tant!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...