El sentit original de compartir

TORRES MÁRQUEZ, Antonio, Regadío dins La sonrisa de hiperión

Torreta verda,
garrafa d'aigua buida.
Per omplir els versos,
caldrà que et buidis tu.
No esperes res a canvi.

Refiar-te de tu mateixa

La plana esquerra,
amb la imatge,
espera la visió exacta
de la plana dreta.
Sempre que faig un poema
estic pendent de la
interpretació dels lectors.
Tot i l'empenta interior,
no crec en res que no sigui
el punt de vista extern.
És la inseguretat
de l'exigència.

Digue'm la veritat

L'enamorament
és estar calent?
O tenir papallones
a la panxa?
És perdre la identitat?
O bé identificar-se
amb un poema d'amor?
L'enamorament
és moltes coses,
o bé una de sola?

Caducitat

MIQUEL, Invasió dins Fotofília

Fulles caigudes,
com els versos escrits,
tots passaran.
Però abans de ser escombrats
embelliran el terra.

Feminitat lírica

Un vers, tacó
que t'estilitzarà
tot elevant
el teu taló del terra.
A la llarga fa mal.

Residual però absolutament essencial

JOSEPH Trobant la sortida dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

L'heura arrapada
a l'arbre normalment,
s'ha desviat
del camí metonímic.
Però encara va endavant.

Estètica decadent

NEUS, November blue... dins Nòmades del vent

Lluna que creix,

tot i que ja es pondrà

entre les branques.

Com la mètrica és llum

dins dels versos tangibles.

Tan breu

ANTONI Solitud dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Com un sinònim,
cel i terra es confonen
fins on albires.

Tindràs força per al que realment vols

La menys coqueta,
la més coqueta.
De la mateixa manera,
com Pessoa,
la més dissortada,
la més feliç;
la més solitària,
la més realitzada.
No crec en res,
però tinc fe en les paraules,
en mi mateixa.

Mal averany

VAN GOGH, Vincent, Camp de blat amb corbs dins Relats en català

Són dos camins,
el contrast bipolar
dels camps daurats
amb el cel tenebrós.
Pintor tocat pel foc.

Bellugar-se i moure's

TORRES MÁRQUEZ, Antonio, Soledad dins La sonrisa de Hiperión

D'esquerra a dreta,
endavant i endarrere,
res no circula.
Però la inspiració
t'espera a l'horitzó.

Pencaire d'origen

Treballar estudiant,
fer la carrera a contracorrent,
de dilluns a diumenge.
Així van sorgint els poemes,
quan ser creativa
és respirar, estimar, viure.

Delicadesa

Flors al desert (desert d'Atacama a Xile) dins Relats en català

Blau cel i rosa,
com el noi i la noia,
omplen la terra
de tendresa aparent,
miratge del desert.

Fer el que es pot

L'hivern, l'infern
dins de la meva vida,
passat del tot.
Ara sóc rica en versos,
però encara inadaptada.

Música en silenci

Diuen que no sóc cursi,
diuen que sóc molt racional,
diuen que no sóc gaire lírica,
però també diuen
que sóc molt poeta.
Si provés d'escriure diferent
potser no seria jo mateixa.
Una poesia generada
gairebé sempre dalt del cel
de la interpretació,
el dels núvols que provenen
de l'evaporació de la meva vida.

Connotacions

Santa és la dona que no és
apassionada, que no gaudeix del sexe.
Santa és la persona
que tothom admira,
que no ha matat ni una mosca.
Però Helena de Troia
no va ser precisament
res de tot això.
És difícil d'identificar-se
amb un personatge literari,
però encara més amb una llegenda.

Parafrassejant Margarit

SÁNCHEZ, Gervasio Un nen mira per una finestra.
Sarajevo (Bòsnia-Hercegovina), octubre de 1993
Exposició a la Tecla Sala de l'Hospitalet

Des dels teus ulls d'infant

una intèrpret em mira.

Però cap passió no pot salvar-la

de la duresa d'aquesta imatge,

reflex de la innocència 

enmig de la guerra.

Cada dia esclaten les bombes.

Hi ha tants octubres 

de la teva vida en la meva.

Sé que et retrobaré 

en totes les finestres.

El temps ha fet inútils les paraules.

[Paràfrasi del poema L'alumna de Joan Margarit. També he publicat una ressenya sobre el setge de Sarajevo vist per Raül Romeva]