En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 30 de juny del 2015

Qui té un amic té un tresor

Sóc rica perquè se'm deixa
ser amiga d'un home,
perquè ell és amic meu.
Aquell tren aturat
massa estona,
finalment s'ha engegat.

14 comentaris:

  1. Tresor en marxa, doncs... fa alegria... cuideu-vos molt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sempre les dones et deixen ser amiga de la seva parella, fins i tot és el que menys volen, Carme.

      Elimina
  2. Amistat és un terme gran, Helena. Diguéssim que hi caben uns quants municipis :-))

    Tenir amics és el complement a tenir amigues. Una altra manera de veure i viure el món.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, que bo cantireta! Jo tinc una comunitat autònoma que de veritat és una nació com Catalunya, plena de municipis bells!

      Elimina
  3. Que no s'aturi la màquina.
    Que a cada estació el tren s'enriqueixi.
    Que el tresor generi rèdit.
    etc.

    ResponElimina
  4. Un amic t'enriqueix del que et dóna i es fa ric del que li dónes, i al revés, es fa ric del que et dóna i tu t'enriqueixes també del que li dónes: "Ric del que ha donat". Que el tren sigui per pujar-hi i per fer-hi un llarg viatge feliç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      "Ric del que ha donat" és del gran Riba, oi?

      Elimina
    2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    3. Oi tant, De l'elegia II de Bierville, la dedicada a Súnion. El temple es troba en ruïnes, i moltes columnes han caigut del penya-segat al mar. Però les ruïnes perduren, riques del que han donat, i pures en sa ruïna. Una metàfora sobre l'exili, quan sembla que ho has perdut tot, però el poc que et resta et dóna força per continuar viu i ferm.

      (El comentari anterior eliminat era també aquest, amb una errada que he volgut corregir)

      Elimina
  5. Que vagi molt bé la presentació de "Concert per a la mà esquerra". A part de l'autor, conec un parell dels que hi cantaran. M'hauria agradat poder-hi ser. Felicitats al Jesús Bonals.

    ResponElimina
  6. I a cada estació parada una bona reflexió fa vibrar els cors.

    Una Abraçada

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...