En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 8 de juny del 2015

Plenitud

Nit de lluna, núvols i fanal dins Relats en català

Lluna encoberta,
germana del fanal
amb llum d'espelma.
La humanitat maldant
per assemblar-se a tu.

10 comentaris:

  1. Sempre maldant per sentir-nos plens... no que fos encoberts com la lluna.

    Molt bonica la tanka!

    ResponElimina
  2. Ser llunàtic a vegades, té unes (mal inventades) connotacions.
    A Sant Boi diuen que "n'hi ha més fora que dins".
    El poema (bromes a banda) molt bo, com sempre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé d'on deu venir això de ser llunàtic, Xavier. Però jo en dec ser una mica! Sóc molt racional, però també intuïtiva.
      Moltes gràcies!

      Elimina
  3. "La luna vino a la fragua / con su polisón de nardos". Què ho fa, que la lluna sempre ens ha fet volar la fantasia? Els fanals i les espelmes són els nostres migrats succedanis quotidians. Gràcies, Helena, sempre intuïtiva... i generadora d'intuïcions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La lluna és el meu motiu preferit, Ramon, ja es nota! Més que el sol de la raó.

      Elimina
  4. La lluna sempre ha convocat els esperits més lliures. Els romàntics en van fer un gra massa, potser, amb ella, però s'ha de reconèixer que inspira molt més que el sol…
    El meu estimat Larkin sent la nostàlgia de qui ja no la pot mirar com quan era jove:
    "La dificultat i l'abast i la brillantor
    d'aquella ampla mirada, la seva fermesa i claredat
    són un recordatori de la força i el dolor
    de ser jove,d'allò que ja no pot tornar,
    però que a d'altres espera en algun lloc, inalterat."
    Preciós poema, Helena! Continua maldant...

    ResponElimina
    Respostes
    1. August,
      com m'agrada aquest "continua" en lloc de "segueix"! No ho diu ningú.
      Això del Larkin, quin dia ho fareu?

      Elimina
    2. Doncs ho havíem d'haver fet la setmana passada però una afonia del tot inesperada i inoportuna em va obligar a anul·lar-ho. De moment no tenim data. Per la tardor sembla que el presentarem a Barcelona, a l'Horiginal, però encara no hi ha res concretat. Ja t'avisaré.
      Una abraçada!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...