Sagaró I
El sublim té molt a veure
amb el contrast, la
duresa,
però també amb
l’enlluernament.
El que és bell vol ser
més amable, més contingut.
L’un és enemic de l’altre,
però tots dos camins
avancen paral·lels.
Al rerefons de tot,
l’horitzó inabastable,
el que no es pot retenir.
Resta només el poema
per encabir-ne la llum.
Sagaró II
Entre la teva torre de
vori
i l’abrupta realitat,
les onades que, braves com
són,
transcendeixen mar enllà.
Una aigua diàfana
quan sap trobar
aquell camí del mig.
Que és més opaca en els
extrems,
feta d’esquitxos com
espurnes.
Amb una blancor plena de
misteri,
la dels marges del poema,
que diuen sense dir.
Sagaró III
Aquella forma dels versos
en les roques que van més
enllà
de la superfície de
l’aigua.
En el cel, els núvols,
la lectura que en fas.
Creador i intèrpret:
només la diferència
de coincidir sempre.
Amb una aigua tenyida de
blau,
perquè la ploma s’hi pot projectar.
I aquell punt de connexió
entre tots dos plans,
com palmera que esclata.
(imatges d’Agus dins el
blog Associació Fotogràfica Jaume Oller)
Poemes guanyadors dels Premis Poemestiu 2025, que tenen com a tema l'Empordà.
