MIGURENA Surrealisme (intercanvi)
La teva mitja taronja
la tens en el que escrius,
el reflex que fas de les imatges
és la manera que tens d'estimar.
De la polpa de la vida
passes a la carcassa del poema.
Que la bellesa és a l'interior
no és cap tòpic, cap mentida.
Qui l'ha viscut ho sap.
.jpg)
ResponEliminaFrutal belleza
que emana creciente.
Libo su jugo.
M'agrada la teva versió de la mitja taronja... quan escrius.
ResponEliminaI jo afegiria, i quan penses, i quan mires i quan llegeixes, i quan sents i quan escoltes... i tantes altres coses que estan a dintre nostre o que fem nostres.
Un final contundent. m'agrada, també.
Molt ben expressat, Helena !!.
ResponEliminaUna abraçada ; )