Imatge trobada a la xarxa
El nom fa la cosa, diuen.
Com a les olimpíades,
amb la flama del Canigó,
o en l'estàtua de la llibertat,
té bones connotacions.
El teu nom també parla del sol,
i ja és un clàssic com aquest astre.
El personatge d'Homer
ha passat la seva torxa
a Pierre de Ronsard,
i al primer amor de Margarit.
Per als qui estimen les paraules
n'hi ha prou amb el dringar d'un nom
per enamorar-se d'algú.
Per ser feliç també has de voler
tenir el nom que tens.

De ben petita no m'agradava el meu nom, fins arribar més o menys als 20 anys no va ser possible que m'agradés... em semblava massa gruixut per una nena petita...
ResponEliminaAferradetes, Helena.
A mi m'agrada molt el teu nom, Paula.
EliminaUn nom que comença per una lletrah muda, ha de sonar bé.
ResponEliminaO aspirada, en anglès, Xavier.
EliminaDe vegades costa una mica voler tenir el nom que tens, però és un repte que al final s'ha de conseguir. Clar que també te'l pots canviar, he llegit un relat on sortia una noia que no volia el seu nom i es feia dir només per la inicial.
ResponEliminaM'agrada molt l'expressió "el dringar d'un nom" tot i que per a mi no seria mai suficient per enamorar-me... però cadascú és cadascú i els enamoraments són múltiples i diversos.
Una abraçada, Helena.
Carme,
EliminaEl que és segur és que no m'enamoraria d'algú que no me n'agradés el nom.
Una companya de feina es diu María del Socorro i es fa dir Soco.
No hay mejor nombre que el de una mirada y sus silencios.
ResponEliminaM'agrada molt això que dius, Fackel.
EliminaYo no quise decir número sino nombre, Helena. No sé qué pasa que algo lo desvirtúa. Estamos apañados.
ResponEliminaFackel.
Nombre.
ResponEliminaDesisto.
ResponEliminaFackel,
EliminaA mi em passa que se'm tradueix del castellà al català i a tu et deu passar el contrari. No és bilingüe, el blogger!