Imatge trobada a la xarxa
Les paraules parlen per tu, i el silenci,
l’espai
en blanc, el que és inefable també.
Amb
els ulls ho xerres tot,
amb el
que la roba diu de tu
no
només et vesteixes.
Amb la
balma del poema
t’amagues
i et mostres alhora.
La
teva necessitat de bellesa
és ornament
i és estructura.
Primer
el sentiment, després la mètrica.
Les paraules i els silencis, tan importants les unes i els altres.
ResponEliminaI no només els ulls, ni els vestits, també els gestos.
Aferradetes, nina.
Sí, Paula, sobretot amb gestos amb els quals t'ho menges tot.
EliminaM'has fet pensar en l'expressió “ser com un llibre obert", per parlar d'algú que és molt autèntic i que es deixa veure i entendre molt bé. I m'has fet rumiar què passa si el llibre és obert en unes pàgines en blanc o tot el llibre és blanc. Ens explica millor i tot, potser…
ResponEliminaCarme,
EliminaD'aquí ve la cita que tinc a la capçalera del blog.
El sentimiento siempre es una narrativa demediada, incompleta.
ResponEliminaFackel,
EliminaEl sentiment és molt important en l'art, però no acostuma a ser immediat, sinó a posteriori. M'he inspirat en el "Primer l'amor, després la tècnica" de Gaudí.