Repte poètic visual 377 Paisatge de muntanya
dins Relats en català
Entre el costat obac i el solellat,
l'art n'és un reflex, un clarobscur.
Fet de realitat i d’imaginació,
de progrés i de bellesa.
Cercant la mediocritat de l'excel·lència,
contrastant el que s'assembla.
El que fa que una fotografia
sigui alguna cosa més
que un bon enquadrament,
que una imatge idíl·lica.
Abro los ojos.
Engullido por la luz
busco reflejos.
Fackel
Entre l'obaga i el solei
el cel i el llac
mirall de vida.
Colors de sol i colors d'ombra
la pedra al cim
i l'aigua als peus.
Carme Rosanas

Una realitat vista des de distints angles i molt bells tots.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Sí, Paula, és idíl·lica i a més diu alguna cosa, aquesta imatge.
EliminaAbro los ojos.
ResponEliminaEngullido por la luz
busco reflejos.
Fackel,
EliminaEts bo en extensió i també en brevetat, l'essència de l'enginy segons Shakespeare.
Entre l'obaga i el solei
ResponEliminael cel i el llac
mirall de vida.
Colors de sol i colors d'ombra
la pedra a cim
i l'aigua as peus.
Carme,
Eliminadel teu poema me n'agraden sobretot els dos darrers versos.
Has captat, poèticament i, amb paraules, el que es veu a la fotografia.
ResponEliminaÉs el que m'agrada més de fer, Xavier, justícia a les imatges.
EliminaMoltes gràcies.
Omple la vall un llac,
ResponEliminai pinta el llac
una banda de sol
i una d’ombra
antagonistes
que al fi del dia
seran tots dos
una ombra sola.
Rere al fons,
la mare roca vigila
el ball de llums i ombres,
sap que demà
serà tot igual
i que no cal intervenir.
Que jugui la vall
el seu joc
de sol i lluna,
mentre reposa l’aigua
que li dona vida.
qui sap si...,
EliminaSempre em superes.