Obres de Josep Maria Subirachs
Només amb temps i contrast,
la vida, fugint d'algun túnel,
pot esdevenir aquest Subirachs.
Aquell que aplega cel i terra,
que s'allibera ell i et fa vibrar a tu.
I ho fa amb l'embolcall de l'obra,
amb la pensa com a motor.
L'única finestra oberta,
el que vol dir amor a l'art.
Com un pèndol que cerca l'equilibri
entre contraris, d'un costat a l'altre.
Que és fet d'arestes i rodonesa.
Que parla del teu món interior
i de la bellesa amb què el mostres.
Quan un spoiler no fa nosa,
ja que no cal ser cap golafre,
i sols cerques allò plasmat,
tot el que et fa pensar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada