Repte Poètic Visual 378 Terra cremada
dins Relats en català
Quan el foc no et fascina,
sinó tot el contrari.
Quan l'estiu no és per viure'l,
sinó per patir-lo entre tots.
I el taronja no és eufòria,
sinó continuació del negre.
Que l'infern no és a l'altra vida,
perquè ja és mort en aquesta.
Ante la extensión y voracidad de los fuegos que se están produciendo en diversos países europeos y en lo que nos toca a la península en la que vivimos uno ya no tiene palabras. El fuego de los campos y los bosques es también el de la sociedad. Una sociedad que se destruye a sí misma al desconectarse de la manera que lo viene haciendo desde hace décadas de la naturaleza. El fuego será todo lo simbólico que se quiera en la literatura pero es destructor. Miramos el fuego con la misma perplejidad y fascinación negra que mirarían nuestros antecesores neardenthalenses o sapiens. Pero hoy miramos con vergüenza, con sentimiento de culpabilidad, con complejos de impotencia e incluso con ignorancia. Y la ignorancia siempre es la fuente de la maldad.
ResponEliminaFackel,
EliminaJo crec més en la negligència que en el canvi climàtic com a causa dels focs. Josep Pla ja deia el 1918 que el nostre país és un Sàhara a l'estiu.
Un bon poema, amb molt de sentiment, per aquesta terrible realitat que vivim.
ResponEliminaUna abraçada, Helena!
Carme, és que s'ha de ser mala persona per no sofrir amb el que està passant.
EliminaUna realitat molt ben descrita al teu poema.
ResponEliminaQuina pena que em fa tot!
Aferradetes, Helena.
Sí, Paula, molta pena.
EliminaCorrent mals dies.... tant de bó ens en poguem sortir bé !.
ResponEliminaUna abraçada !!.
Artur,
EliminaTant de bo.
Foc de vida que s’escampa i s’escapa.
ResponEliminaDeixa desolació i tristesa.
Angoixa i ràbia
pel que es perd i com es deixa perdre.
Vides que es fonen en un foc intents i viu.
Records que es fonen i es fan cendra.
Ulls vidriosos i cor agre,
mans amb carbó i llagues,
esperances fetes fum.
Res hauria de ser així
i hom ho sap, però qui pot,
Deix que le foc sigui rei
i cremi el futur de tothom.
Malauradament qui pot no vol
i qui vol no pot.
Aquest teu final és molt punyent, qui sap si.
EliminaAbans quan arribava l'estiu era motiu d'alegria, ara ho és de temença.
ResponEliminaÉs cert que sempre hi h hagut estius calorosos i boscos que es cremen, però ara tots els estius són infernals i els incendis són dantescos.
I ningú no hi posa remei.
Uen exemple: el govern socialista de Catalunya segueix empenyat en destruir l'estany de la Ricarda i ampliar laeroport del Prat. Al meu entendre, van en contra direcció del que cal.
Xavier,
EliminaEl govern socialista no és l'única cosa que deu fer malament.
El poema està molt bé, el tema que l'inspira és paorós.
ResponEliminaAquest Anònim soc jo. Quan aprengui a dominar aquestes eines que carrega el diable, ja hauré fet les tres pedres.
EliminaPreferiria no haver-lo hagut d'escriure, aquest poema, Ramon.
Elimina