SUBIRACHS, Josep M.
dins L'ombra de l'altre mar
de Joan Margarit
La cara com a espill de l'ànima,
dins d'un quadre que, com un llibre obert,
també mostra el teu món interior
per a qui ja et segueix o se'l sap fer seu.
La llum sobtada, precisa, de la lucidesa.
La mitja taronja d'una plana amb una altra,
d'escriure el que veus o de pintar el que penses.
La calma d'un llenç dins d'un altre,
que reflexiona sobre si mateix.
SUBIRACHS, Josep M.
dins L'ombra de l'altre mar
de Joan Margarit
Reposant contra la paret,
però amb el roig de la passió
que no es conforma amb l'ostracisme,
un llibre tancat, com un calaix per obrir.
Amb una senzillesa sense horror vacui,
sense timeo hominem unius libri.
La imatge de la dignitat d'un lector
que ho és potencialment,
com un capoll per obrir.
SUBIRACHS, Josep M.
dins L'ombra de l'altre mar
de Joan Margarit
Entre el pudor de mostrar massa,
de ser sincera en extrem,
i la preocupació de no tenir
res a dir, d'escriure en va.
El tinter de la realitat on cerques
la inspiració, després el cobreixes
amb una tela alba i sedosa,
com amb una capa de pintura a l'oli.
La tinta blava d'aquest poema.
Voz o libro.
ResponEliminaTranscurso de los días.
Ensoñaciones.
Fackel,
EliminaSí que són fetes de somiació, aquestes pintures.
Te has desbordado hoy con sesudos poemas.
ResponEliminaNo coneixia la paraula "sesudo", trobo que ets molt generós. "A vegades ens en sortim", que canten els Manel.
EliminaEn sedueixen especialment, el capoll per obrir (com a lectora) i el tinter de tinta blava on buscar la inspiració, que s'escapa tan sovint.
ResponEliminaCarme,
EliminaLa metapoesia, a banda de la interpretació, és allò meu. Moltes gràcies!
M'agraden molt el tres poemas, sobretot el darrer.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Paula,
EliminaDe tres en tres, els poemes, sembla que surtin millor!
Tot molt ben conjuntat: els quadres d'en Subirachs i els teus poemes.
ResponEliminaXavier,
EliminaPotser aquestes tres pintures tenen molta relació que m'han sortit els poemes com si fossin un de sol.
Espera el llibre un lector,
ResponEliminai el quadre qui l’admiri.
De traços el quadre,
de traços el llibre.
De mots i de colors.
Tots dos esperen...
tots dos esperen.
En un prestatge reposant,
descansa el llibre roig,
espera pacient les mans
que l’obriran,
els ulls que despullaran
les lletres dels seus mots,
un rere l’altre
i desfullaran
una a una cada fulla
pel cantó més proper.
De tant en tant,
recularan els ulls
el seu pas
i tornant on el mot
no ha quedat clar,
o l’ha encisat.
El llibre espera...
Deix que les paraules
neixin i morin
pel seu propi pes.
Que brunes o blanques,
de color del sol
o de la nit,
d’un verd de riu
o d’un blau de mar.
Deix que les paraules
s’estrenin dins teu
i el cervell pinti
del color que vulgui
el significat extrem.
Blancs mortuoris
de papers abans
de néixer els mots
no faran que aquests
no neixin,
potser naixeran
més tard.
Aquests tres poemes t'han sortit molt bé, qui sap si. Sembla que aquests quadres donen per molt.
Elimina