La blanca essència de la bellesa muda. La blanca flor que remulla la vista amb sons pètals lànguids de retallada vida. Sobre la vida de l’aigua que el fang guarda com antuvi guardà l’home el regal de la vida. La bellesa plàstica d’una flor tallada que la vida marcirà, per sota la plàstica realitat d’un càntir que guarda la vida.
Una bona fotografia i un poema-felicitació preciós!
ResponEliminaPer molts anys a la Núria, a la vostra amistat i a la vostra creativitat!
Carme,
EliminaÉs que la Núria s'ho mereix.
Un sentit poema.
ResponEliminaFelicitacions a totes dues!!! 🥂
Aferradetes, Helena.
Paula,
EliminaÉs fàcil d'inspirar-se amb imatges com aquesta.
Un poema i felicitació de alta volada !
ResponEliminaFelicitats a les dues i per molts anys !! ; )
El poema vola com aquest pàmpol, Artur. Moltes gràcies!
EliminaUn càntir que espera l'aigua del núvol que té a sobre.
ResponEliminaXavier,
Eliminasempre vas una mica més enllà. Molt ben vist!
La blanca essència
ResponEliminade la bellesa muda.
La blanca flor
que remulla la vista
amb sons pètals lànguids
de retallada vida.
Sobre la vida de l’aigua
que el fang guarda
com antuvi guardà
l’home el regal de la vida.
La bellesa plàstica
d’una flor tallada
que la vida marcirà,
per sota la plàstica realitat
d’un càntir
que guarda la vida.