Poema visual meu
Diuen que per fer de poeta has de ser torturada,
que per escriure una novel·la és millor sentir ràbia.
Que massa felicitat esborra el talent.
Ja que el millor és la cultura de l’esforç,
i has d’oblidar tot romanticisme,
cercant relacions amb respecte i llibertat.
Així com negar l’inefable, ignorar tot sentiment
i anar per feina, a passar-ho bé.
Sobretot tocar de peus a terra,
escriure amb bolígraf i deixar la ploma,
no cercar el teu príncep blau,
i, bàsicament, convertir-te en persona
calculadora i resignada.
No voler ser com el Quixot, el Cyrano
o la Jane l’Austen, sinó tot el contrari.
Però tu, a banda de l’essa sorda vols tenir la sonora,
i cerques l’erra bategant a més de la vibrant.
Saps pronunciar l’ela geminada
i estimes l’accent obert tant com el tancat.
I les petites alegries, que no són
més que versos com aquests,
saben que sols tu les pots haver,
que sols tu n’ets digna.
Helena Bonals
Flujo de verbo.
Las miradas escriben.
Solo contemplo.
Fackel
M'agrada molt la segona part del poema!
ResponEliminaCarme,
EliminaEm diuen que hi ha un contrast en la segona part respecte la primera, un contrapunt, dic jo.
És un poema per a un concurs, he quedat tercera.
També com la Carme, m'agrada molt la segona part. De la primera no m'hi identifico.
ResponEliminaCuriós el poema visual.
Aferradetes, nina.
Paula,
EliminaDoncs jo, quan estic contra mundum, m'hi identifico molt.
Ja t'ho vaig dir fa dies, Helena.
ResponEliminaProsa, poesia, proesa.
Xavier,
Eliminano sé si vols dir que és cap proesa el que jo escric...
Proesa, el que escrius i les persones que, com tu, segueixen conreant la poesia i la prosa quan convé.
EliminaPotser només cal viure i llavors escriure del que sentim, descobrim, vivim ....
ResponEliminaUna abraçada ; )
Artur,
EliminaViure i que la felicitat en sigui la recompensa, sobretot en forma de versos!
Flujo de verbo.
ResponEliminaLas miradas escriben.
Solo contemplo.
Fackel,
EliminaUn haiku condensadíssim i suggeridor.
Deslliguen els mots
Eliminala meva llengua sorda
tot i així, sóc.
Com bé dius, sembla que hi dues corrents en això d'escriure: patir o gaudir. Jo escric perquè m'ho passo bé, però no et negaré que les esses sordes i sonores, i les eles i les el·les i totes les lletres, ajuntades les unes amb les altres fent paraules, i les paraules combinades fent frases, a vegades em provoquen maldecaps fins al punt fer-me patir. Però que bé poder-ne parlar!
ResponEliminaAbraçada gran, Helena!
Teresa,
EliminaSón ben curioses les interpretacions. Amb totes aquestes referències a l'escriptura no em volia referir a la dificultat d'escriure, sinó que no en tinc prou amb els sentits, necessito el sentiment en les relacions. Tan senzill com això, tan difícil de trobar com és.
Que bona la segona estrofa :-)
ResponEliminaJo deix volar l’aire dels pulmons
ResponEliminamentre cuso mot a mot,
llavors amb nus filat a l’aire
s’escriuen paraules
que lliguen la vista amb el silenci.
No sé de coses més complicades
que les lletres que em venen al cap,
ni les que els dits deixen lliures,
ja sigui de dia o de nit.
Ja sé que l’aire i els mots
que el meu ser escampa
no tenen més ressò
que el d’una cantonada,
ni baixen escales avall,
i de vegades tot just arriben
a mullar-se en un rierol,
però perquè vull una eternitat
que a mi se m’escapa
a cada instant.
Jo deix anar a lletres amigues,
de vegades enfadades amb mi,
de vegades se m’escapen
i que poques que m’escolten
el que vull dir.
Però sóc pare i cada mot és fill,
i cada lletra filla,
i després de mi encara
viuran la seva vida.
Jo deix volar l’aire de dins meu
i que s’escampin mots i versos,
que a la fi,
potser era el que jo volia dir.