En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 11 de juny del 2026

Escala d'anada i tornada


Agus Vall de Sau IVdins 

Amb una topada d'ulls saps que t'estimen.
Amb un cop de geni saps que te'n surts.
Però en un instant perds l'amistat.
Fons i forma esperen que els connectis.
Imatge i poema, lligats per un fil.
Tot és tan fràgil i consistent alhora.

12 comentaris:

  1. Les escales s'endinsen a la profunditat de l'aigua com tu has aprofundit en les sensacions sobre l'estima.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Aquest fotògraf sol inspirar-me molt, es fàcil d'aprofundir com dius tu.

      Elimina
  2. Una escala que uneix la terra amb l'aigua, és una manera de fer amics. ;-)
    Tot pot ser tan consistent o tan fràgil com triïs tu, només manes tu en els teus sentiments.
    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
  3. Em quedo amb la darrera frase, Helena: Tot és tan fràgil i consistent alhora. Però penso que aquests pensaments teus, convertits en paraules ho fan menys fràgil i més consistent.
    Abraçada gran!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa,
      L'he corregit, el poema, per fer-lo encara més consistent.

      Elimina
  4. Amb ben poca cosa, ni ha prou per a canviar-ho tot !.
    Salut i bona setmana ; )

    ResponElimina
  5. Aquesta escala de la fotografia, ho canvia tot. I la terra i l'aigua entren en diàleg. Igualment en totes les situacions del teu poema, hi ho una "escala" o un pont, que ho canvia tot.

    Una abraçada, Helena.

    ResponElimina
  6. Riu i escala,
    uns germans d’abraçada,
    un bes i marxa.



    Besa l’escala
    un riu latent que baixa.
    Un arbre mira
    una lenta baixada
    esperant a qui vingui.



    Baixa el riu,
    amb són ritme pausat,
    sense les estridències
    d’una mar cridanera
    on tot va cap davant
    i cap darrera.
    Espera com si res
    una escala,
    que deix ben a prop
    l’aigua del terra.
    Vigila el pas movent-se
    segons el vent
    un arbre verd,
    més clar que els arbres vells.
    Espera, riu,
    escala, arbre,
    i potser vent
    que el temps s’afanyi
    a dur allí la gent.
    Mentrestant,
    passa el riu,
    l’escala espera
    i l’arbre verdeja
    jugant a estones
    amb un vent
    que bufa
    de tant en tant
    com si no hagués presa.

    ResponElimina
  7. Gràcies, qui sap si. Has sabut trobar-li suc a la imatge.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...