En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 11 d’abril del 2026

Signe de puntuació

SUBIRACHS, Josep M.
dins L'ombra de l'altre mar 
de Joan Margarit

Diamant en brut,
pedra foguera.
Cristal·lització
o petrificació.
Lliure albir
i determinisme.
Clau que ho relliga tot,
Subirachs i Gaudí.

Helena Bonals


Vieja dureza
nacida de entrañas.
Talla única.

Fackel
a

12 comentaris:

  1. Carme Rosanas11 d’abril del 2026, a les 21:48

    Reconec que Subirachs no m'ha agradat mai gaire, però la teva aproximació, m'hi acosta a mi també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals12 d’abril del 2026, a les 7:41

      A mi m'ha sorprès com a pintor, m'agrada molt. En canvi com a arquitecte el trobo massa quadrat.

      Elimina
  2. Paula12 d’abril del 2026, a les 21:13

    El resultat de la unió està força bé.
    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals17 d’abril del 2026, a les 8:07

      I tant que sí, sa lluna. Són coses diferents i semblants alhora.

      Elimina
  3. xavier pujol14 d’abril del 2026, a les 16:19

    Diadema + imant = diamant

    ResponElimina
  4. Rafael Molero Cruz14 d’abril del 2026, a les 19:47

    Un poema amb molta reflexió, sobre el diamant. Molt ben inspirat i detallat fins al límit. M'ha agradat molt.
    Que passes una bona nit.
    Cordialment.
    Rafael

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals17 d’abril del 2026, a les 8:09

      Rafael,
      Doncs a mi em sembla força elemental, aquest poema.

      Elimina
  5. Fackel15 d’abril del 2026, a les 8:58

    Vieja dureza
    nacida de entrañas.
    Talla única.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals17 d’abril del 2026, a les 8:10

      Fackel,
      això de "talla única" deu ser perquè la roca s'adapta al diamant, suposo.

      Elimina
  6. KRT28 d’abril del 2026, a les 19:16

    Un excel·lent poema que, com sempre, em fa pensar. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals18 de maig del 2026, a les 18:53

      Moltes gràcies, Ramon. És força elemental, aquest poema, però a vegades amb això n'hi ha prou.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...