En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 17 d’abril del 2026

Darrere el vidre


Repte Poètic Visual 373 dins Relats en català


L'ombra subtil projectant-se
al terra de rajoles en contrast,
és com l'interior que creix amb els llibres,
sobretot si no s'hi ha pogut accedir
econòmicament de petit.
Quan només s'ha pogut glatir per ells
darrere d'un aparador.
Algun dia aquesta llavor
esdevindrà una rosa roja,
la lectura serà imprescindible.

Helena Bonals


Entre las sombras
crecen nuestras miradas.
Inciertas luces.

Fackel
a

13 comentaris:

  1. Carme Rosanas17 d’abril del 2026, a les 18:00

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas17 d’abril del 2026, a les 18:01

    Bona interpretació, Helena!
    Efectivament, aquest nen sembla que es deleixi pels llibres de l'aparador. Probablement aquest desig florirà, de seguida que trobi les condicions adequades.
    Bona lectura, a tothom!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals18 d’abril del 2026, a les 15:04

      Carme,
      M'he inspirat en el meu pare, que de petit o adolescent no podia comprar els llibres que desitjava.

      Elimina
  3. Paula17 d’abril del 2026, a les 20:50

    Un poema que reflecteix molt bé aquesta preciosa foto.
    Un repte aconseguit amb escreix. Enhorabona!
    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals18 d’abril del 2026, a les 15:05

      Gràcies, sa lluna! Francesc Català-Roca és molt bo.

      Elimina
  4. cantireta19 d’abril del 2026, a les 21:36

    :-) (un petó, Helena)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals20 d’abril del 2026, a les 10:16

      Un petó, cantireta. Veig que t'agrada!

      Elimina
  5. Fackel23 d’abril del 2026, a les 15:40

    Entre las sombras
    crecen nuestras miradas.
    Inciertas luces.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals24 d’abril del 2026, a les 11:43

      Fackel,
      Un haiku que s'escau molt a les ombres de la imatge. Te'l publico a dalt.

      Elimina
  6. xavier pujol28 d’abril del 2026, a les 18:41

    Els llibres oberts de bat a bat, com el cor del futur lector i, qui sap? Escriptor.

    ResponElimina
  7. KRT28 d’abril del 2026, a les 19:14

    És molt important que els joves llegeixin. L'entorn potser no sempre els hi convida, i no tinc clar que a l'escola ho puguin potenciar, malgrat els esforços, si els alumnes no venen ja llegits des de casa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals18 de maig del 2026, a les 18:52

      Salvador Oliva diu que la millor manera de fer fills lectors és llegir-los abans d'anar a dormir. Però a vegades ni així. El meu pare s'enaigava d'adolecent, i per això ha estat un gran lector tota la vida.

      Elimina
  8. qui sap si...29 de maig del 2026, a les 17:13

    Un aparador
    mostrant un munt de llibres
    del gris al color.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...