Poema visual meu
Darrere el vidre, la llum de la poesia.
Entre les paraules i l'espai buit
del que no pot ser expressat amb elles,
una imatge del que és el poema.
Que quan es prova més d'un perfum a la botiga
les olors sentremesclen i ja no saps
quina prefereixes, ni les distingeixes.
Igual com llegir sense espigolar,
o mirar quadre a quadre una exposició.
Un poema hauria de ser sempre com un perfum,
fer més confortable l'existència.
La resta, és massa prosaic.
Helena Bonals
Palabra clara.
Perfume de los días.
Mi ebria quietud.
Fackel

Sempre he pensat una cosa, a la pràctica, impossible: tant els perfums, com els quadres, com els poemes, els hauríem de collir d'un en un i seria molt millor. Sense barreges, sense presses, sense contaminacions de l'un a l'altre, captar l'essència de cadascun.
ResponEliminaPer això m'agraden els blogs, perquè ens llegim els poemes d'un en un.
Hi trobo aquest missatge al teu poema.
Carme,
EliminaDoncs jo em veig obligada a llegir-vos en més d'un poema per cop, perquè no acostumo a tenir temps com no sigui el cap de setmana.
El poema que em va convertir a la poesia, "Dona de primavera" de Margarit, sí que em va arribar en solitari, fullejant Edat roja.
Per la llum i pel perfum.
ResponEliminaPer la poesia.
Xavier,
EliminaM'ha quedat una mica pija aquesta entrada, però per això mateix crec que és estètica.
Palabra clara.
ResponEliminaPerfume de los días.
Mi ebria quietud.
Fackel,
EliminaM'agrada això de "Perfume de los días", exactament el que és la poesia. Ja el tens a dalt.
Ai, ai, ai, que avui no estarem d'acord, Helena! A mi els perfums no em fan més confortable l'existència, sinó que més aviat me la compliquen. La seva vida tan llarga en contacte amb la pell (potser només és la meva pell) sempre m'acaba marejant. Fa molt de temps que no en faig servir per evitar aquest malestar. Però bé, el poema i tot el que ens dius a través seu és impecable.
ResponEliminaUna abraçada!
Teresa,
EliminaDoncs la veritat és que jo no penso a posar-me'n, de perfum, gairebé. Diuen que no te n'has de posar si te'n vas a dormir, a fer un àpat o a prendre el sol.
Aquest perfum de la imatge el tinc des dels cinquanta i aviat en faré cinquanta-cinc, i mira que ple que està. El vaig voler perquè es diu Poême. He esborrat les lletres digitalment.
Gràcies pel comentari!
Això em passa amb els perfums, que quan en porto uns quants, ja no els reconec, però no amb els poemes.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
sa lluna,
Eliminadiuen que un poemari no s'ha de llegir sencer, de totes maneres.
Hola, Helena: Un poema sobre el perfum on expliques exacte tota l'acció de l'olor que emana en el teus sentits.
ResponEliminaUn poema preciós.
Que passes una bona nit.
Una abraçada.
Moltes gràcies, Rafael! Veig que el perfum dins el meu poema us arriba a tots!
EliminaEl poema visual m'ha agradat, és elegant i suggeridor: fa bona olor. I el poema escrit també: la poesia, l'art, la música (també els perfums)... poden servir per abastar per un instant l'inabastable, per copsar espurnes de l'inefable, la sempre "inaccessible étoile". Llegir, cal llegir molt, però també cal saber espigolar, és ben cert. Un poema que fa olor d'espígol.
ResponEliminaRamon, per a tu fa olor d'espígol, però a la realitat fa molta olor de vainilla! És molt bon perfum.
Elimina