Hola, Helena: Versos per a llegir a poc a poc. Una tanka ben descrita, on descrius la tardor, l'hivern i la primavera. M'ha agradat. Una abraçada... Ja et cridaré, quan estiga l'últim relat editat. Rafael
La poesia, l'art, és capaç de capturar el temps i encapsular-lo perquè el puguin contemplar altres generacions, i està molt bé, encara que potser no l'interpretin igual. Nosaltres, però, quan, ja vells, mirem coses que havíem fet de joves (versos, dibuixos, fotografies pròpies...) ens adonem del pas inexorable, el "feble tic-tac" de l'últim rellotge, de l'estrany timoner que mena la barca, que deia Espriu. Per poder, com Salvat, "veure el bo q
De vegades passen tan de pressa les estacions, que em sembla que sempre és avui. Com si a la vegada les poguéssim viure totes. Avui és hivern, però de seguida vindrà la primavera i fa un segon que era tardor. El gradient a tota bufa! he, he, he...
Que se pretende equidistante, pero ¿quién ata a la naturaleza?
ResponEliminaNo, no es deixa aferrar, el pas del temps, Fackel.
EliminaHola, Helena: Versos per a llegir a poc a poc. Una tanka ben descrita, on descrius la tardor, l'hivern i la primavera.
ResponEliminaM'ha agradat.
Una abraçada...
Ja et cridaré, quan estiga l'últim relat editat.
Rafael
Rafael,
EliminaGràcies per llegir-me i valorar-me, com sempre.
Un gradient que no sempre és suau i al mateix ritme.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
sa lluna,
EliminaSí, sempre és més abrupte que no voldríem.
La poesia, l'art, és capaç de capturar el temps i encapsular-lo perquè el puguin contemplar altres generacions, i està molt bé, encara que potser no l'interpretin igual. Nosaltres, però, quan, ja vells, mirem coses que havíem fet de joves (versos, dibuixos, fotografies pròpies...) ens adonem del pas inexorable, el "feble tic-tac" de l'últim rellotge, de l'estrany timoner que mena la barca, que deia Espriu. Per poder, com Salvat, "veure el bo q
ResponElimina"veure el bo que és tot", volia dir. Se m'ha enviat el text a mig escriure. Un poema que fa reflexionar, ja ho veus!
EliminaRamon,
Elimina"el bo que és tot" és bo de pensar-ho sempre.
De vegades passen tan de pressa les estacions, que em sembla que sempre és avui. Com si a la vegada les poguéssim viure totes. Avui és hivern, però de seguida vindrà la primavera i fa un segon que era tardor. El gradient a tota bufa! he, he, he...
ResponEliminaCarme,
EliminaMolt bona reflexió.
Cal buscar una sortida a l'hermetisme.
ResponEliminaXavier,
EliminaJo hi visc molt bé, dins l'hermetisme.