Aquarel·la de Carme Rosanas
dins del blog Col·lecció de moments
Títol manllevat d'aquest poema seu,
musicat per Xavier Pujol
Quan la pintura no pot
reflectir les llums i les ombres,
que ho faci la realitat.
Quan no pots dir una cosa
amb una metàfora, la pots dir sense.
Quan no saps impostar la veu,
pots parlar normal.
Tot es fa vers igual.
A veces pienso si la metáfora no se habrá impuesto sobre la sencillez y claridad de las palabras.
ResponEliminaFackel,
EliminaJo no em decanto per res. Pensar que és més important la forma que no el contingut em sembla tan veritat com que no. Entre dir "t'estimo" i demostrar-ho, què és més important?
De vegades la realitat, les paraules directes i el parlar normal tenen molt de valor.
ResponEliminaI certament, tot es fa vers igualment.
Moltes gràcies per portar el meu dibuix fins aquí, Helena.
Una abraçada.
Carme,
EliminaA vegades no sé què prefereixo, la mà dura dels homes o la psicologia de les dones.
Les teves paraules també tenen música, Helena.
ResponEliminaAixò que dius, Xavier, em fa feliç. Sempre tinc el complex de no servir per a la música. Crec que soc un ocell que no vola, com un pingüí.
EliminaEls pingüins volen dins de l'aigua.
EliminaTens raó: per molt que l'art embelleixi la realitat, la realitat també és art, fins la més crua. El plany, el crit, el sospir, la denúncia... és poesia.
ResponEliminaRamon,
EliminaÉs que una posta de sol no és poesia per si sola. Hi ha de passar alguna cosa, en una fotografia, com en aquesta imatge de la Carme.
Més clar i més senzill no ho podies dir.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
El que dic amb com ho dic, sa lluna.
EliminaHola, Helena: Impressionant aquest poema, on descrius una metàfora molt bonica i original, amb un ritme preciós que m'ha agradat molt.
ResponEliminaEnhorabona.
Una abraçada literària...
Rafael,
EliminaÉs una metàfora estesa, més aviat. Moltes gràcies!
Those are fine thoughts, Helena.
ResponEliminaSean,
EliminaMai havia pensat que ho pensava així!
Tota la raó. Al final la idea de la pintura, la metàfora i la veu impostada són un reflex de la realitat. Sense ella no existirien.
ResponEliminaBon cap de setmana, Helena!
Com sempre, el teu comentari destaca entre els altres, Teresa.
Elimina