En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 11 d’octubre del 2025

Perfecte esperpent



GOYA, Francisco de
El sueño de la razón produce monstruos

Etiqueta estètica.

Tristesa pretesa.

Deliri savi.

Nervis sobris.

Ànima àvida.

Closca fosca.

Estigma paradigmàtic.

Primavera severa.

Trastorn de l’entorn.

Impacte abstracte.

Cabòria categòrica.

Irascible amable.

Peremptòria peresa.

Boira eufòrica.

a

4 comentaris:

  1. sa lluna11 d’octubre del 2025, a les 21:29

    L'has deixat ben retratat. ;-)
    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals11 d’octubre del 2025, a les 21:46

      És a mi que retrato, sa lluna! La Maria Escalas diu que els autors sempre parlen d"ells mateixos.

      Elimina
    2. Sean Jeating11 d’octubre del 2025, a les 22:24

      Ets tu, Helena? Tan esgarrifós? No m'ho vull creure. ;-)

      Elimina
  2. Carme Rosanas11 d’octubre del 2025, a les 22:16

    Quina tirallonga de mots contradictoris i oxímorons... la teva feina t'ha costat, em sembla molt treballat, tot plegat.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...