Sagaró I
El sublim té molt a veure
amb el contrast, la
duresa,
però també amb
l’enlluernament.
El que és bell vol ser
més amable, més contingut.
L’un és enemic de l’altre,
però tots dos camins
avancen paral·lels.
Al rerefons de tot,
l’horitzó inabastable,
el que no es pot retenir.
Resta només el poema
per encabir-ne la llum.
Sagaró II
Entre la teva torre de
vori
i l’abrupta realitat,
les onades que, braves com
són,
transcendeixen mar enllà.
Una aigua diàfana
quan sap trobar
aquell camí del mig.
Que és més opaca en els
extrems,
feta d’esquitxos com
espurnes.
Amb una blancor plena de
misteri,
la dels marges del poema,
que diuen sense dir.
Sagaró III
Aquella forma dels versos
en les roques que van més
enllà
de la superfície de
l’aigua.
En el cel, els núvols,
la lectura que en fas.
Creador i intèrpret:
només la diferència
de coincidir sempre.
Amb una aigua tenyida de
blau,
perquè la ploma s’hi pot projectar.
I aquell punt de connexió
entre tots dos plans,
com palmera que esclata.
(imatges d’Agus dins el
blog Associació Fotogràfica Jaume Oller)
Poemes guanyadors dels Premis Poemestiu 2025, que tenen com a tema l'Empordà.
Excel·lents tots tres poemes, m'han agradat molt.
ResponEliminaEn el primer m'has fet pensar en Kant, distingint entre el bell i el sublim, que és sempre inefable. I els versos finals, magnífics: "Al rerefons de tot, / l’horitzó inabastable, / el que no es pot retenir. / Resta només el poema / per encabir-ne la llum".
En el segon, un dels eterns dilemes de l'art, entre la torre de vori on es reclou l'artista i la dura realitat de la vida; i l'esment als "marges del poema, / que diuen sense dir".
I en el tercer, el contrast entre la forma (les roques i el mar, el blau, que em remeten a Espriu) i la interpretació (els núvols), amb la precisió que el creador i l'intèrpret, amb "només la diferència / de coincidir sempre".
Ja es veu que et proven les vacances. Gaudeix-ne! Bon estiu!
Ramon,
EliminaEl que em prova no són les vacances, sinó l'estar de baixa. Jo crec que l'estar malament té una relació directa amb el fet d'escriure bé.
Enhorabona pel premi, Helena!
ResponEliminaUna abraçada
Carme,
EliminaJa sé que a tu no et van els premis. Però un amic em va dir que tenir una pàgina web a l'AELC seria la meva consagració. De moment almenys m'ha servit per poder-me presentar als premis que em van bé dels que m'envien periòdicament.
T'han inspirat molt bé aquestes marines, els tres poemes són magnífics. Felicitacions pel premi, Helena!
ResponEliminasa lluna,
EliminaÉs que les tres fotografies semblen fetes per a mi!
Congrats.
ResponEliminaGràcies, Sean.
EliminaUs faig un comentari a tots els que m'heu escrit aquí. Tinc el canell immobilitzat per una tendinitis fins dimarts de la setmana que ve, i gairebé no puc escriure a l'ordinador, per tant no podré visitar-vos al vostre blog.
ResponEliminaQuè et recuperis aviat!
EliminaAferradetes, nina.
Gute Besserung, Helena.
EliminaAbraçades.
Paciència i enhorabona pel premi, molt merescut. Abraçades i saltirons d'alegria, nena!!
ResponEliminacantireta,
Eliminapel que més m'ha servit aquest premi és per sentir-me admirada com mai quan vaig sortir a recollir-lo i vaig recitar els tres poemes davant de tots. Una experiència tan bella com sublim!
Helena, a mi m'has fet recordar que abans que una profe de l'Escola de Lletres m'expliqués Kant, bell i sublim no ho entenia com a oposat, sinó pràcticament com a sinònim.
ResponEliminaNo et preocupis per comentar i posa't bé! Una abraçada!
Teresa,
EliminaLa diferència entre bell i sublim és la que hi ha entre talent i geni. El que jo dic al poema és una paràfrasi de "lo mejor es enemigo de lo bueno". Es pot escriure bé, però el veritable art, segons Truman Capote, és fet d'una diferència subtil però brutal. També hi ha una diferència entre el "correcte, bonic i adequat" i el "bo, bell i veritable", que deia Forster.