En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 23 d’agost del 2025

Persistència


Fotografia de Núria Vert

Les branques seques,
amb forma de foguera,
miren cap amunt, enlluernades.
I es voldrien banyar al riu,
que tampoc deixen de petja.
Són com el meu poema
davant d'aquesta imatge,
que val per mil versos.

11 comentaris:

  1. No arribe a definir-lo, però ho intentaré:
    Les branques volen arribar al riu, però el teu poema arriba intensament a mil versos. Una metàfora molt profunda, que no definir-la concretament.
    Molt bo aquest poema.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      Jo hi he vist unes branques que apunten amunt, i una branca que segueix el curs del riu. Que és voler-ho tenir tot, un cop més, a la vida.
      Moltes gràcies,
      una abraçada.

      Elimina
  2. Como visitante a tu bog, observo, siento y digo… Esta fotografía captura la calma graficada en las aguas del río y devela además ese brillo infinito que otorga el sol a la naturaleza. Mientras tanto, los leños dispuestos en la arena son como las letras que componen tu poesía, pues fueron colocados de tal manera, que guardan un orden y posición que transmiten la voluntad de quien los apiló y me hacen presentir que de allí nacerá una fogata, una hoguera que tendrá su propia luz, que emitirá su calor, pero por ahora está en reposo, al igual que las letras de tu poesía, pues parecen no decir mucho pero, en su brevedad asoma su fuerza y personalidad, como si estuvieran apiladas y listas para arder e iluminar en cualquier momento.
    Autora, tus versos son el perfecto complemento de tus imágenes.
    Leerte es gratificante y te agradezco por compartir tu talento.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Juan Carlos,
      Això que dius és una molt bona interpretació de la imatge i del meu poema. És de matrícula, i és el que jo voldria que els lectors fessin amb el que jo escric, encendre una foguera.

      Elimina
  3. Corriente calma.
    Tristeza del ramaje.
    Contemplaciones.

    ResponElimina
  4. The ‘dry twigs’ (Les branques seques) reminded me of a. teepee. ;-)
    Abraçades, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sean,
      Les interpretacions són lliures!

      Elimina
    2. Oh, I'm so glad to read that. Thank you. ;-)))

      Elimina
  5. Cel, terra i ben a prop aigua, la vida completa.
    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
  6. Tot deixa petja,
    més marcada O més subtil:
    El riu, les branques
    El sol, les ombres i
    l'enlluernament.
    I els teus versos.
    En algun lloc
    reconeixeràs la foguera.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...