Magnífica il·lustració de la fotografia. I ja veig que la poetessa, o sigui tu, Helena, ho vol tot, que no és poc. Per demanar que no quedi i molta sort! Abraçada!
Teresa, "com més tensos són l'arc i la corda, més lluny el fitó es clava", he llegit alguna vegada. Me'n recordo perquè soc una màquina de recordar cites. Sempre m'han dit que soc molt exigent. No m'hi poso per poc.
Magnífica il·lustració de la fotografia. I ja veig que la poetessa, o sigui tu, Helena, ho vol tot, que no és poc. Per demanar que no quedi i molta sort!
ResponEliminaAbraçada!
Teresa,
Elimina"com més tensos són l'arc i la corda, més lluny el fitó es clava", he llegit alguna vegada. Me'n recordo perquè soc una màquina de recordar cites. Sempre m'han dit que soc molt exigent. No m'hi poso per poc.
En la orilla
ResponEliminaqueda mi piel de pecio.
Soy el guijarro.
Fackel,
Eliminajo soc el còdol, el que resta del dia, i l'horitzó alhora. No em resigno.
Amb aquestes imatges tan boniques, sembla fàcil, sentir la plenitud…
ResponEliminaI els teus versos acompanyen.
Carme,
EliminaPer a mi és sublim, aquesta foto de la meva millor amiga. Estaria bé que fos més que una imatge.
Una serenata a la llum de la lluna en paraules. Preciós!
ResponEliminaÉs que havia d'estar a l'alçada d'aquesta imatge, Sean. No podia sortir qualsevol fotesa!
EliminaQuan ho tens tot, ets plena.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Ps: Quina preciositat de fotografia.
Sa lluna,
ResponEliminaNo sé com ho ha fet, l’autora de la fotografia, per fer coincidir lluna, roca i reflex. És massa brillant.