En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 18 d’agost del 2025

Les Medes

 

Fotografia de Núria Vert

Aquest sol encalitxat, amb els batents oberts,
és com reviu el teu deler en allò que escrius.
La passarel·la amb la pauta per omplir
fa que no et decantis massa a cap extrem,
et protegeix de la intempèrie.
El teu tresor en quatre illes, 
com les etapes de la vida.
La més candent, la de la maduresa,
per a qui en sap ser digne,
per a qui sap esperar.

a

8 comentaris:

  1. Carme Rosanas18 d’agost del 2025, a les 19:01

    Aquesta fotografia, l'has interretat com si fos un quadern obert a punt d'escriure-hi. Cobertes ben obertes i una pauta subtil que no engavanya. Al fons l'objectiu on arribar.

    Una abraçada, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals20 d’agost del 2025, a les 9:45

      Carme,
      el quadern obert ho és el meu poema per a la teva interpretació!

      Elimina
  2. sa lluna18 d’agost del 2025, a les 20:06

    La fotografia m'ha fet pensar que quan hi vaig anar, ja fa uns anyets, aquesta passarel·la no hi era i em vaig posar sorra humida fins més amunt dels turmells.
    Pel que fa al teu poema, és ben bé així com dius, sempre que se sàpiga i es pugui esperar.
    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals20 d’agost del 2025, a les 9:45

      sa lluna,
      "Per arribar tard no cal córrer".

      Elimina
  3. Fackel19 d’agost del 2025, a les 9:45

    La etapa de la madurez es tan candente que puede acabar quemando.

    Muy reflexivo tu poema, se brinda a desarrollarlo.

    Yo he optado por homenajear a Federico.

    NB. No doy con el significado en castellano de encalitxat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals20 d’agost del 2025, a les 9:46

      Fackel,
      El 18 d'agost és el meu sant. No m'agrada gaire que sigui el dia que van assassinar Lorca.

      Elimina
  4. Anònim19 d’agost del 2025, a les 10:09

    https://elpais.com/cultura/2025-08-19/bibliotecarios-unidos-la-red-internacional-que-socorrio-a-los-republicanos-espanoles.html

    Aunque no se puede leer porque es de pago al menos el titular es muy sugerente.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals20 d’agost del 2025, a les 9:49

      Jo treballo en una biblioteca, m'agrada que m'enviïs aquest titular.
      El meu "encalitxat" és que hi ha "calicha" al voltant del sol. És una metonímia.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...