escrius poesia, com si fessis punt de creu.
Se'n riuen dels que fan haikus, tan breus.
Pensen que si s'hi posen
també en faran, de poesia.
Però no saben que per a tu
no és cap forma d'entretenir-te.
Però també obliden que menys és més,
que la poesia és un llamp.
I aleshores no són capaços
d'escriure una sola paraula,
de dir res que pugui ser escoltat.
I do agree – with you and Erich Kästner:)
ResponElimina"Wer was zu sagen hat,
hat keine Eile.
Er lässt sich Zeit
und sagt's in einer Zeile."
Abraçades, Helena.
Sean,
Elimina"has de tenir alguna cosa a dir, i dir-la", això és d'Oscar Wilde, posats a fer cites!
Abraçades.
Veig que la teva, de cita, és relacionada amb el haiku que he deixat al teu blog. S'hi escau moltíssim, i la poesia ja és en aquesta escaiença.
EliminaOh, my old friend Oscar! ;-))
EliminaYep, let's go on quoting:
"Le secret d'ennuyer est celui de tout dire." [Voltaire]
"La poesia és un llamp". M'agrada aquesta definició.
ResponEliminaPer la seva llum? Pel seu tro posterior? Per la seva fugacitat? Pel seu camí tortuós i inimaginable?
Xavier,
EliminaPer tot això que dius, és un llamp la poesia, i perquè en inspirar-te ve com un llamp.
A mi també m'agrada el vers de “la poesia és un llamp".
ResponEliminaAmb el seu tro corresponent. Trobo que es una bona imatge de la poesia. Encara que potser no sigui sempre tan fulminant com un llamp.
Carme,
EliminaMargarit i Comadira tenen un poema cadascú, "Poètica" i "Poema" respectivament, que parlen del llamp de la poesia. No ho he inventat jo.
Crec que molts estem d'acord amb el vers "la poesia és un llamp" i com més curt allò que vols dir, més dius.
ResponEliminaM'agrada molt així com ho dius, Helena.
Moltes gràcies, sa lluna, a mi aquest poema també em va venir com un llamp.
EliminaSea lo que sea la poesía la veo como un ejercicio tan subjetivo y personal como cualquier función biológica. Su dimensión, significado y meta debe responder a lo que la sensibilidad suscite.
ResponEliminaFackel,
EliminaJo sempre he cregut que hi ha criteris objectius en l'art.
Tothom, més o menys, pot escriure una paraula rera una altre, en un paper..... però no tothom, les pot fer brillar com un llamp en la tempesta del sentits...
ResponEliminaBona feina, salut !!.
Artur,
EliminaAixò que dius és ben bé així.
Moltes gràcies!
Hi ha molta gent, massa, que "desprecia cuanto ignora", i no tan sols pel que fa a la poesia. L'important, com deien els Esquirols, és fer camí. Excelsior, amb Maragall.
ResponEliminaLa gent respecta la poesia més del que no sembla, jo crec. Però l'enveja és un dels pecats més freqüents. Et recomano la pel·lícula francesa Enveja sana. Es pot veure per internet a la pàgina web de Caixa Fòrum fins al final del mes de juliol.
EliminaLo que yo puedo ver y sentir es que, el poder de tus versos y la fuerza de tus letras, van más allá de rimas perfectas y palabras bonitas. Es sentir como fluyen tus sentimientos, mientras mis pensamientos se encadenan a tus renglones, esos que laten al ritmo de tu corazón.
ResponEliminaHoy aprendí que, la poesía es para todos, pero a la misma vez no lo es.
Autora, tú no elegiste ser poeta, la poesía te eligió a ti.
¡Gracias por compartir tu talento!
Juan Carlos,
EliminaNo m'han dit mai res de tan colpidor sobre el que jo escric. Però sí que m'han dit que no soc gens cursi. La poesia no es troba en una posta de sol deliciosa, és alguna cosa més.
Per cert, no tens blog?
Elimina