En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 19 de juliol del 2025

Posta de sol, tast de bellesa


Niporepte 421 Posta de sol, tast de bellesa


El que queda del dia

El sol s'amaga
darrere d'una escletxa
i en l'horitzó.




Niporepte 421 Posta de sol, tast de bellesa


Deix de bellesa

Per retenir-te,
raig del sol quan es pon,
una finestra.
 

9 comentaris:

  1. L'escletxa estreta
    per on s'amaga el sol
    el fa més bell,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt ben trobat, Carme!!! El que costa s'aprecia més.

      Elimina
  2. Vengo del orto.
    Entre luces y sombras
    gusto los días.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      Tots devem venir de l'"orto". El teu haiku és molt ben aconseguit!

      Elimina
  3. ¿Nunca has visto el templo de Debod?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no l'he vist, ni sabia que existia, Fackel.

      Elimina
  4. Les dues finestres de les fotos són precioses com els teus haikus.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      és que, malgrat que una posta de sol no fa poesia per ella mateixa, sí que hi ajuda.
      Moltes gràcies, i una abraçada!

      Elimina
  5. Préssec d'estiu
    la llum del sol s'apaga.
    Tanca la porta.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...