Repte Visual 359 dins Relats en català
Malgrat haver anat més enllà
de la murada d’una presó,
de la implacable duresa de la vida,
i tot i els núvols foscos que t'esperen,
hauràs pogut viure un lapse de temps
en què gairebé hauràs tornat a ser nena,
sense deixar anar mai la corda que et lliga
a l’enteniment, a la realitat.
Que ja mai ningú no et podrà prendre
aquesta joia de viure que va més enllà
de les convencions, de les aparences,
llaços darrere del teu estel juganer,
que només poden cobejar la teva tenacitat.
de la murada d’una presó,
de la implacable duresa de la vida,
i tot i els núvols foscos que t'esperen,
hauràs pogut viure un lapse de temps
en què gairebé hauràs tornat a ser nena,
sense deixar anar mai la corda que et lliga
a l’enteniment, a la realitat.
Que ja mai ningú no et podrà prendre
aquesta joia de viure que va més enllà
de les convencions, de les aparences,
llaços darrere del teu estel juganer,
que només poden cobejar la teva tenacitat.
Les pròpies experiències son l'única cosa que mai ens podran prendre. Un tresor únic !.
ResponEliminaSalut ;)
Artur,
Eliminai diuen que s'aprèn més dels errors que no dels èxits.
Un lligam que ningú hauria de perdre mai, encara que sigui per una estona.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
sa lluna,
EliminaI tant que sí.
Tant la vida viscuda com l'esperit juganer ens pertanyen del tot i ningú no ens ho pot prendre.
ResponEliminaUna visió positiva de la vida, Helena, malgrat els murs i els núvols foscos.
Una abraçada
Sempre provo de no escriure de manera torturada, Carme.
EliminaA tu que t'agraden les metàfores: un estel que s'enlaire, com tu.
ResponEliminaLa cua de l'estel, ben guarnida, a vegades, de llaços.
Xavier,
ResponEliminaEm sembla que es nota que parlo de mi! Moltes gràcies.
A fine piece of poetry, Helena.
ResponEliminaAbraçades.
Moltes gràcies, Sean. Però no és res de l'altre món.
EliminaMagnífic poema! Certament, que ningú mai no ens arrabassi la joia de viure, aquest estel juganer guarnit de llaços de bellesa i d'il·lusió. Per als que ja som vells, el temps va marcint els llacets i potser la carcassa de l'estel s'ha fet malbé, però el record d'aquell vol imparable encara ens il·lumina.
ResponEliminaNo sé si el meu poema és magnífic, però el teu comentari sí!!
Elimina