AGUS Costa Brava IV
Aquella duresa dels primers anys de vida,
de seguida és coberta de vels de felicitat.
Però quan el progrés, l'empatia,
ho han cobert tot, és quan trobes
més a faltar aquella autenticitat.
La que només torna
en la teva illa de bellesa,
la del poema surant al mig del full.
Quan mar i cel són en correspondència,
i pots creure que estimes i ets estimada,
que allò que compons algú ho interpreta.
L'autenticitat és un bé més escàs cada dia. Jo la trobo a faltar molt.
ResponEliminaTot i que és cert que el més important és estimar i ser estimat.
Si a més a més et llegeixen i t'interpreten, això ja és glòria.
Carme,
EliminaA la carrera ens parlaven de la "authenticity historically unachievable". Però és com la felicitat, jo crec que sí que existeix, al capdavall.
Com la Carme, trobo a faltar l'autenticitat i és com si em sorprengués quan la trobo i no tocaria ser així...
ResponEliminaSi estimes i ets corresposta i escrius i et saben llegir, tens mig cel guanyat. ;-)
Aferradetes, nina.
sa lluna,
EliminaSi tens paciència, acaba sortint, l'autenticitat.
Gràcies per interpretar-me aquí!
Cada lector en fa la seva interpretació que, algunes vegades no coincideix amb la del propi autor/a
ResponEliminaXavier,
EliminaTothom hi pot posar cullerada, en un poema, com els pètals d'una flor.
Hi ha un poema bellíssim que parla de "l'hermenèutica del tu", si no m'equivoco. Que te sàpiguen interpretar és una bona mostra d'afecte.
ResponEliminacantireta,
Eliminaels crítics poden ser uns paràsits, o alguna cosa més. L'important és voler trobar sempre les coses bones d'allò que llegeixes.
Així és, els anys passes de pressa i hem de tenir present la felicitat a què tens en el si d'autenticitat. Cal estimar, per a ser estimat.
ResponEliminaUn poema preciós i la foto original.
Una abraçada, Helena.
Fins a l'altra.
Rafael,
Eliminaa vegades quan estimes no t'estimen.
Moltes gràcies!
Fine thoughts. Well done.
ResponEliminaSean,
EliminaEm deixes molt bé!!
So be it. ;-)
EliminaHuy cuántas ideas laten en este texto. Habría que desguazarlo pero me pregunto en qué puede consistir la isla de belleza.
ResponEliminaPessoa deia que "el poeta és un fingidor" (és clar, ells amb els seus heterònims, no sabies mai si el que deia ho deia ell). Margarit va dir "el poema ets tu" (i no és pas el mateix que deia Bécquer). És clar que l'autenticitat és important, i entenc que la trobis en "la teva illa de bellesa", allà on tot encaixa i tot té sentit. Si el poema és autèntic, el lector se'l fa seu, s'hi identifica.
ResponEliminaM'agraden les teves reflexions, Ramon.
Elimina