Fackel, misteriós, però sorprenent com aquest "asombro" del qual parles, el teu poema. Per cert, no m'has respost al teu blog. Dec haver ficat la pota.
Sí, gaudim de la rosa abans que no es marceixi, tot un clàssic. I que l'instant efímer de l'esclat de la bellesa només pot romandre en l'art, i viure en la memòria, també efímera, de les persones que en van poder gaudir. Per això l'art és important, però primer és la vida.
Entre l'esperança o la certesa del que vindrà i l'acompliment, hi ha un instant que ho tenim tot. Que no se'ns escapi!
ResponEliminaCarme,
Eliminaaquest instant que dius només perdura en el poema.
Nacida para nuestro asombro.
ResponEliminaElla porta su curso como toda vida
que llega del silencio.
Es en sí misma el asombro.
Fackel,
Eliminamisteriós, però sorprenent com aquest "asombro" del qual parles, el teu poema.
Per cert, no m'has respost al teu blog. Dec haver ficat la pota.
Disculpa, no sé cómo se me pasó.
Eliminahttps://www.repubblica.it/esteri/2025/07/29/news/cisgiordania_ai_domiciliari_il_colono_israeliano_accusato_di_aver_ucciso_attivista_palestinese-424759853/?ref=RHLF-BG-P1-S2-T1-s643
Només amb l'art podem tenir-ho tot.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Estic d'acord amb tu, sa lluna. Però no és bo de preferir exclusivament l'art davant la vida.
EliminaTota flor, tard o d'hora, es pansirà. Mentrestant gaudim de la seva frescor, la seva fragància i els seus colors.
ResponEliminaMolt ben reflexionat, Xavier.
EliminaUn poema que dius molt de la pena de no tenir la flor sencera. La foia acapara la flor sempre.
ResponEliminaGràcies per compartir.
Salutacions cordials.
Rafael,
EliminaHo has copsat molt bé. A vegades és millor que el capoll no s'obri.
Sí, gaudim de la rosa abans que no es marceixi, tot un clàssic. I que l'instant efímer de l'esclat de la bellesa només pot romandre en l'art, i viure en la memòria, també efímera, de les persones que en van poder gaudir. Per això l'art és important, però primer és la vida.
ResponEliminaRamon,
EliminaJo normalment crec en el que deia Gilbert Bécaud a L'important c'est la rose, "Que la vie n'a d'importance". Però no sempre al cent per cent.