En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 25 de juny del 2025

Per parelles


Repte Poètic Visual 358 Siluetes


Anar endavant
amb les mans agafades
com dues lletres.
Amb el futur
en la roda davantera
i el passat en la posterior.
Durant una posta de sol,
que connecta el dia
amb la penombra.
I amb una figuració que llueix
sobre un fons abstracte.

1 comentari:

  1. Per a mi és un poema on els protagonistes volen donar-se les mans. La foto és preciosa i molt original. M'ha agradat molt.
    Gràcies per compartir.
    Cordialment.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...