En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 25 de març del 2023

Poema sense color


Per a "Lletres impures"

A quin color em refereixo?


M'arribes al cor

en una taca d'oli.

Paràsit dels camps,

sempre destaques

de manera continguda.

Perla que passa vergonya.

18 comentaris:

  1. Hola, Helena: Així l'interprete: Un amor de taca d'oli, ja que heu de ser de color verd.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poc difícil, però fent-li voltes, a veure si és el "color", Gris.
      Ja veurem si és així.

      Elimina
  2. En el camí del teu ésser
    amb un cor ple de sinceritat,
    vaig descobrir els sentits
    de cada tic-tac del cor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt maco, Rafael. Sobretot això del "tic-tac del cor".

      Elimina
    2. El color que estava pensant és el "roig", de la sang del cor. Ja m'ho diràs. Salutacions cordials.

      Elimina
  3. Jo no el diré perquè ja el sé, però he de dir que a l'enquesta de Lletres impures no el vaig encertar, vaig dir el blanc i no l'era.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Això de la perla despista, però és el que parla més del color que proposo, si s'hi pensa una mica.

      Elimina
  4. Aquest color a l'any actual ha desaparegut, els camps estan mustis, l'oli molt escàs i la vergonya s'ha perdut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alfonso,
      Jo no ho veig tan fosc! M'agrada molt la primavera malgrat tot.

      Elimina
  5. Jo diria que un color nacrat, com el de la lluna a las nits d'estiu.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sa lluna,
      una pista: és el color d'una pedra que té una mica del blanc d'una perla.

      Elimina
  6. Jo hauria dit el vermell de la rosella, per allò de paràsit del camp que sempre destaca, abans que li aclarissis a sa Lluna que té una mica del blanc d'una pedra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      T'hi apropes molt. Ho he fet molt difícil, sembla. El color és el corall, d'aquí "M'arribes al cor" i l'oli que acompanya l'all. Les roselles tenen un vermell taronjós que a vegades tendeix a corall. I la "perla que passa vergonya" és la que s'enrojola, conservant una mica de blanc, que genera el color vermell-taronja-rosat de les pedres de corall.

      Elimina
  7. Helena, aleshores el color que havies pensat és el corall o coral·lí.
    A veure si ho he encertat.
    Cordialment.
    Rafael

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      Sí que és el corall! Li ho havia explicat al Xavier una mica més amunt.

      Elimina
  8. Era molt difícil i no l'havia pas endevinat, però m'ha agradat el joc (i el poema).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que "Perla que passa vergonya" és el més bo del poema.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...