En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 12 de març de 2023

Observador observat


Niporepte 365 Mirada còsmica-divina


Pupil·la blava,
ull amplament tancat,
l'inabastable.

Helena Bonals


Larga mirada
persiguiendo el vacío.
Precipitación.

Fackel

8 comentaris:


  1. Larga mirada
    persiguiendo el vacío.
    Precipitación.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      La precipitació del color taronja ardent, suposo.

      Elimina
  2. Aquest teu oximoron "amplament tancat" (ho és? O m'ho sembla a mi?) em recorda allò que no n'hi ha més cec que el que no vol veure. Amplament, sembla obert, però no ho és, és tancat. Inevitalement això el fa inabastable.

    Jo hi veig una pupil·la de cel i una mirada de foc, però tan freda i indiferent, al mateix temps. A veure si me'n surt un poema amb aquestes idees.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, recordes aquella pel·lícula de Kubrik, Eyes wide shut? N'he manllevat el títol perquè s'hi escau. És doncs un oxímoron.
      La pupil·la és una cosa molt petita, l'univers que l'envolta és inabastable.

      Elimina
  3. Per als creients: la mirada de Déu. Per als agnòstics: inabastable.

    ResponElimina
  4. Tot i que no té res a veure, m'has fet pensar en la fotografia quan un és fotografiat per un altre fotògraf.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Volia dir entre dos fotògrafs i un d'ells no se n'adona.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...