Amb el terme mig (o el camí delmig) jo hi tinc una gran ambivalència. A vegades és el més savi, com diu la interpretació de l'Artur i a vegades és el més bullit, que no és ni carn ni peix.
Esgarrinxant, sempre desde tots els costats, és una tònica bastant normal.
Alfonso, És que el terme mig no és el gris, sinó el contrast entre el blanc i el negre, amb els clarobscurs. Com una americana amb texans foradats, per exemple.
Massa vegades ens esgarrinxem per haver-nos arrambat massa a una banda o l'altra. Però tampoc veig clar que anar sempre pel carril del mig tingui sentit. Davant de moltes situacions, mostrar-se equidistant ja és prendre partit. "Maldigo la poesía del que no toma partido hasta mancharse". Un bon poema que, com passa sovint, incita a la reflexió.
Ramon, No hi ha ningú que hagi entès del tot els meus poemes! En relació al terme mig, Forster deia que és sempre en moviment, d'un costat a l'altre, no pas pel mig. Això és el que jo vull suggerir!
Cada un, estirant cap a la seva banda.... millor seria aprofundir en el terme mig i obtenir-ne un resultat comú.
ResponEliminaSalut ;)
Artur,
EliminaAixò passa a Catalunya ara mateix.
Amb el terme mig (o el camí delmig) jo hi tinc una gran ambivalència. A vegades és el més savi, com diu la interpretació de l'Artur i a vegades és el més bullit, que no és ni carn ni peix.
ResponEliminaEsgarrinxant, sempre desde tots els costats, és una tònica bastant normal.
Un bon haiku, Helena!
Carme,
EliminaTot es pot veure de més d'un costat. I sí, tots esgarrinxant!
Benmirats, malferits, lletraferis.
ResponEliminaVolia dir lletraferits.
ResponEliminaXavier,
EliminaEm sorprèn força el teu comentari!
Al món racional, en castellâ, diuen: "En el término medio está la virtud". Però tots sabem que de vegades el terme mitjà és ni fu ni fa.
ResponEliminaAlfonso,
EliminaÉs que el terme mig no és el gris, sinó el contrast entre el blanc i el negre, amb els clarobscurs. Com una americana amb texans foradats, per exemple.
Enmig és on hi ha l'equilibri, això diuen.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Sa lluna,
EliminaEn psiquiatria el mig és l'eutímia.
Quines coses més originals que composen el temps i la natura! I més si els acostes l'objectiu, no?
ResponEliminaI tant, Teresa!
EliminaCadascú observa la seua opinió sobre el terme mitjà.
ResponEliminaAquests haikus tenen un doble sentit.
Que bé, els interpretes.
Cordialment.
Rafael,
EliminaEl terme mig també es pot veure de més d'un costat.
Massa vegades ens esgarrinxem per haver-nos arrambat massa a una banda o l'altra. Però tampoc veig clar que anar sempre pel carril del mig tingui sentit. Davant de moltes situacions, mostrar-se equidistant ja és prendre partit. "Maldigo la poesía del que no toma partido hasta mancharse". Un bon poema que, com passa sovint, incita a la reflexió.
ResponEliminaRamon,
ResponEliminaNo hi ha ningú que hagi entès del tot els meus poemes! En relació al terme mig, Forster deia que és sempre en moviment, d'un costat a l'altre, no pas pel mig. Això és el que jo vull suggerir!