En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 14 de gener del 2023

Càlida fredor


ORTAS, Javier "Con los ojos cerrados..."

Que cel i terra
siguin a imatge
l'un de l'altra.
Quan tanques els ulls
és quan s'entremesclen.
La forma no canvia,
només l'accident.
Camps llaurats,
núvols solcats.

Helena Bonals


Matí de boira
allà on es fon la terra
i el cel no ho sap.

Xavier Pujol

Nubes de lluvia.
El mar cubre la tierra.
Huida del sol.

Fackel

16 comentaris:

  1. Matí de boira
    allà on es fon la terra
    i el cel no ho sap.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt, Xavier! Molt misteriós, com la terra fonent-se en l'horitzó.
      Te'l publico a dalt.

      Elimina
  2. Tant la imatge com el teu poema m'han fet pensar en allò que diuen els místics i la gent més espiritual "com és a dalt, és a baix" "com és a dins, és a fora" "com és aquí, és allà".

    M'agraden aquests miralls o bé aquestes coincidències... mosaic de camps, mosaic de núvols... que es miren i es reconeixen i es troben semblants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Jo sóc més de núvols, però no renuncio a la corda de l'estel, puc somniar però no ser esclava dels meus somnis, que deia Kipling.

      Elimina
  3. Los versos se corresponden muy bien con la imagen. El poema deja una sensación de tranquilidad.

    Muy bien...

    Un beso grande

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Ana. M'agrada això de la tranquilitat, el que seria l'eutímia.

      Elimina
  4. Nubes de lluvia.
    El mar cubre la tierra.
    Huida del sol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      No és gens desencaminat comparar el cel amb el mar! Te'l publico a dalt.

      Elimina
  5. Tan distints i tan semblants alhora.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sa lluna,
      Això té un nom: "discordia concors, concordia discors".

      Elimina
  6. Quin poema més profund. Situes el cel com si fora el reflex a la terra. El cel llaura a poc a poc un camp, quina metàfora més profunda i original. M'ha agradat molt.

    ResponElimina
  7. Imagino que conoces la obra de Gabriel Ferrater. A mí me gusta mucho. Descubro este blog, por si te interesa:

    http://gferrater.blogspot.com/

    ResponElimina
  8. Una imatge molt potent, i uns versos molt adients que n'espremen els sentits ocults. Discordia concors o coincidentia oppositorum, al capdavall: els conceptes oposats, del cosmos o de la persona, s'unifiquen en un nivell superior, que pot ser el somni.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta obra em va arribar de seguida. És una mica com la "Nit estrellada" de Van Gogh, també entre cel i terra.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...