En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 1 d’octubre del 2022

Glatir


 BOGDANOV-BELSKY, Nikolay
A la porta de l'escola dins blocdejavier

Pobra entre rics,
desitjant els vestits,
d'esmorzar escàs.
D'on ve tota la força,
revenja en el que escrius.

Sola a l'escola,
sense saber per què.
Tot i conèixer
de qui eres amiga,
que volies ser artista.

Tornar a l'escola,
ho desitjava molt.
Molt motivada,
la màgica rutina,
Sisif feliç de ser-ho.

Felicitat
que el record en fa art.
Flors assecades,
cap per'vall, a la contra,
com en l'inconscient.


18 comentaris:

  1. La infantesa és el nostre paradís perdut. Les vivències, bones i dolentes, ens marquen i ens afaiçonen, i sí, ens donen força per reconvertir-les en art. El jardí dels cinc arbres d'Espriu, el cavallet de cartró de Salvat, l'aparador de les joguines de Carner... L'escola, quins enormes records de com se'ns confegia la personalitat a base de rutines (molt bé, l'esment de Sísif) i de novetats que ens feien progressar. Un gran poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      No és un poema aquesta entrada, sinó que prové d'una sèrie de quinze tankes que vaig dedicar a la meva infantesa. La primera tanka és nova.
      Moltes gràcies!

      Elimina
  2. Respostes
    1. I tant que és autobiogràfic, Xavier. De petita anava a una escola de "pijos" perquè el meu pare n'era professor.

      Elimina
  3. Muy buenos tankas expresando sentimientos de la infancia.

    Felicitaciones
    Un beso enorme, Helena

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ana,
      Malgrat tots els malgrats, estic enamorada de la meva infantesa.

      Elimina
  4. La idea o actitud de ser feliz al representar el papel de Sísifo está muy bien traída en el poema. Por que creo que sí, que aquel castigo nos persigue en gran parte de las obligaciones humanas, unas mejor llevadas que otras, unas consolándonos más porque haya a cambio algún beneficio, otras simplemente eso, un tormento. Ay aquella infancia dual que hemos vivido todos.

    ResponElimina
  5. Fackel,
    L'únic que no va ser feliç de la meva infantesa és que la gimnàsia i la música no se'm donaven. Vaig tenir una amistat que m'ha deixat molt bon record.

    ResponElimina
  6. El teu inconscient va escrivint una sèrie de versos que defines la teua felicitat en l'escola. Són preciosos i tenen una bona rítmica. Enhorabona per aquest autogràfic.
    Cordialment.
    Rafael

    ResponElimina
  7. A gairebé tots ens agradaria tornar-hi, malgrat els mals moments.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sa lluna,
      És que una infantesa sense treballar, per exemple, com toca, sempre és feliç.

      Elimina
  8. M'agraden els teus versos i curiosament, llegint-los de baix cap a dalt, també guarden un bon sentit ;)
    Felicitats !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Artur! Sí que és curiós això que dius!

      Elimina
    2. M'agrada més cap per avall, ves.

      Elimina
    3. cantireta,
      "cap per'vall" ho he copiat d'un poema de Narcís Comadira. Sí que és més maco el final que no el principi!

      Elimina
  9. Uns records explicats de la millor manera...

    A mi 'agrada cap per'vall, potser perquè quan ho dic sona exactament així.

    M'agrada molt això de Sísif feliç de ser-ho. Tot el final és boníssim,

    ResponElimina
  10. Moltes gràcies, Carme! Són poemes que tinc guardats per publicar-los algun dia...

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...