En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 13 de març del 2020

Mans arrugades

Niporepte 288 Les arrugues
dins Relats en català

Vell és tan bell

Mans en repòs
de la vida viscuda,
que no ens prendran.


M'enamora el vell

Temps i contrast
no em faran mudar gens
de sentiment.

18 comentaris:

  1. Respostes
    1. Xavier,
      Sí, són dos "false friends", que es diu en anglès.

      Elimina
  2. Com les velles oliveres...aquestes mans, podrien contar moltes coses !
    Salut ;)

    ResponElimina
  3. Tanta vida viscuda, en aquestes mans i en cada arruga, com un tresor, més enlla de la vellesa i de la bellesa inqüestionables, les dues.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      a mi m'agrada l'expressió de "Sap més el dimoni per vell que no per dimoni"!

      Elimina
    2. A mi també m'agrada molt.

      (per cert, al meu comentari hauria de ser "enllà" amb accent)

      Elimina
  4. Ben cert, "no ens prendran" l'experiència d'haver viscut. Però és important parlar amb la gent gran, que tenen moltes coses a explicar, i moltes ganes de fer-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      estic d'acord amb tu! N'hi ha que tenen un orgull de joventut equivocat que els fa menystenir el que diuen els grans.

      Elimina
  5. Aquesta mirada endins, Helena, és la que ens permet trobar-ho bell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa,
      el món interior hauria de ser sempre més bell que l'exterior.

      Elimina
  6. Uns haikus plens de sabiesa, molts bonics i amb molta qualitat.
    Gràcies per compartir, Helena.
    Salutacions.
    Rafael Molero

    ResponElimina
  7. Hola, sí que he publicat dos poemes últimament. Aquests són:
    Cauen les estrelles i Sóc el teu sarment.
    Quan pubues i tingues ganes ja vindràs a la meua pàgina.
    Gràcies.
    Rafael Molero (PERLA DE VELLUT)

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...