En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 31 de març del 2020

Esclat contingut

BIGAS, Joan Congelades dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

L'amor es pot
petrificar, però
en el poema
continua fidel,
sencer, primaveral.

Les nostres vides
confinades no ens deixen
gaudir del temps.
Que aquest cubisme d'ara
no ens malmeti cap flor.

Helena Bonals



Les flors de vidre
i l'amor de paper
mai es marceixen

Les flors esperen
que el bes de primavera
les alliberi
del glaç on la natura
cruel les empresona

En la gelera
de la por que empresona
hi ha cors que guarden
amors de primavera
per quan torni el bon temps

KEFAS

11 comentaris:

  1. Les flors, fins i tot seques, guarden bellesa .
    Salut :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      Sí, com les papallones, que són "flors amb ales", em sembla que deia Màrius Torres.

      Elimina
  2. Congelats en un glaçó cúbic, però conservant les essències i tot el potencial... Està bé, això del "cubisme d'ara" (vaja, està bé la metàfora, no el fet que connota). M'agrada el poema, i sobretot la conclusió: el desig, l'esperança que no es malmeti cap flor. Hi ha animals que hibernen, i amb el bon temps es reviscolen més pletòrics que mai. Això també anirà així, o així ho espero.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      "Què s'ha fet d'aquelles flors?" cantava Bob Dylan... aquesta imatge és molt potent, n'hi ha per donar i vendre versos sobre ella!

      Elimina
  3. L'amor és l'essència en aquest poema primaveral. Unes metàfores precioses, que vessen i fan bellesa.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Rafael, sempre em veus amb bons ulls!
      Has publicat algun poema nou als Relats?

      Elimina
    2. Tinc un nou poema, pendent de validar, titutal "Els colors dels seus ulls", en Relats Català. Ja el validaran.
      Gràcies...
      Saluts.
      Rafael

      Elimina
  4. Un corrent d'aire suau en belluga els pètals.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...