En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 24 de març de 2020

Estimar és ser distant


Per a la Jam d'abril de Safareig poètic, de Reus, dedicada a Josep Carner, 
si en voleu les instruccions per participar-hi, m'ho dieu i us les enviaré.

Per què vaig trigar tant,
i fa tant de temps ja?
Per què a la majoria 
els plau com el futbol,
i jo no vull ser cap porteria?
Per què no vull que em facin mal,
ni fer-ne jo al meu torn?
Per què sempre n'he prescindit,
per què no m'interessa gens?
Per què no és no?

Carner, per etimologia,
no hauria d'haver estat poeta.
Jo, per sensibilitat,
només puc viure 
en la meva torre de vori.

14 comentaris:

  1. Ser poeta.. pocs ho poden dir. I com en Carner, encara menys.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Xavier,
      Com Carner, el Príncep dels poetes, no conec ningú, ni Màrius Torres.

      Suprimeix
  2. És que Carner és i serà molt original. Jo he llegit la seua obra.
    El teu poema Carneriana és molt reflexiu,i vessa per la manera de preguntar.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Rafael,
      M'agrada això de "vessa". Diuen que només has d'escriure el que si no ho fas, rebentes.

      Suprimeix
    2. Sí, portes raó.
      I jo quan m'inspire, faig una nova composició, i la faig amb satisfació.

      Suprimeix
    3. I això és així. Jo quan m'inspire em pose a escriure
      i note en l'escriptura el meu viure.

      Suprimeix
    4. No m'estranya, Rafael, tu que sempre estàs inspirat!

      Suprimeix
  3. Bé, Helena, mentre sigui una torre de vori que ens permeti llegir els teus versos, jo ja em conformo.

    ResponSuprimeix
  4. I aixó és així. Jo quan m'inspire, em pose a escriure
    i és tot el meu viure.

    ResponSuprimeix
  5. Ara aquests dies vivim tots confinats en torres de vori o pisos de totxanes. Per a molts poetes, la torre de vori és un fortí necessari. D'altres s'estimaven més baixar al carrer. Fos com fos, no paris mai d'escriure!

    ResponSuprimeix
  6. Respostes
    1. Carme,
      Amb les corresponents modificacions! Gràcies per ajudar-me a fer-lo.

      Suprimeix

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...