En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 4 de febrer del 2020

Tocada pel foc

RUIZ, Eliseo Hacia donde
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Precoç en l'amor,
i el talent que l'acompanya,
abans de l'ús de raó.
I, després de perdre-la,
tardana en ser feliç de nou.
Tot arriba.
a

8 comentaris:

  1. xavier pujol5 de febrer del 2020, a les 9:13

    El foc de la vida? El foc de l'amor?
    El foc de la poesia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals5 de febrer del 2020, a les 10:18

      Xavier,
      Això que dius és més interpretació de la fotografia que del poema!

      Elimina
    2. xavier pujol5 de febrer del 2020, a les 11:23

      Principalment ho he dit pel títol i pel començament ¨Precoç en l'amor¨

      Elimina
    3. Helena Bonals5 de febrer del 2020, a les 13:41

      Xavier,
      Els començaments s'assemblen als acabaments...

      Elimina
  2. KRT6 de febrer del 2020, a les 20:26

    Tot arriba! I mentrestant, fem servir el talent per convertir en art el passat i el present, els bons records i els no tan bons. Rilke feia poemes a partir de les experiències, fins i tot les més terribles; però no dels sentiments.

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas6 de febrer del 2020, a les 22:38

    M'has fet pensar en Pedrolo que va escriure Tocats pel foc.

    Aquest teu final del "Tot arriba", és una idea que no hauríem de perdre mai de vista. Tot passa, tot arriba, si ens ho creguéssim del tot, les persones, no ens desesperaríem tant quan les coses no van bé.

    ResponElimina
  4. cantireta16 de febrer del 2020, a les 21:32

    :-)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...