 |
| FREDERIC Sol empresonat dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
La lluna va endavant quan diries que minva, el dia creix
quan el fred neix, i el poema llueix quan menys t’ho sembla.
També és líric amb l’espai de prosa, i val més amb menys.
La nostra bandera, defensada amb dolor, ja va ser creada amb sang.
També està bé aquest !.
ResponEliminaEncara que sigui una llum mig apagada, no ho es del tot i tornarà a créixer en un dia nou.
Bon cap de setmana ;)
Gràcies, Artur! Aquest poema és un exemple del que en ell mateix es diu...
EliminaM'agrada molt, aquest poema! La vida és plena de paradoxes. "Davallats al pou / esguardem enlaire", amb l'esperança que "qualsevol nit pot sortir el sol".
ResponEliminaRamon,
EliminaUn disc de Jordi Batiste es titula La lluna en el fang. Això condensa tot el que jo voldria dir.
A mi m'agraden les paradoxes, les d'aquest poema també.
ResponEliminaQuina sort tenir uns amics així!
Carme,
EliminaTinc amics amb molt de carisma, en concret aquest és la meva musa-home.
Per cert,
ResponElimina¿Ningú se n'ha adonat de per què aquest poema és fet de quatre versos?
No hi havia pensat, no...
EliminaAra veig que ja li han trobat el què.😀😀
Carme,
EliminaVol ser una mica com la "Cançó a Mahalta", feta d'estrofes de dos versos, que il·lustren la relació entre dues persones.
Potser la teua referència a la bandera... la quatribarrada potser?
ResponEliminaAquesta fotografia m'ha recordat un títol que t'es ben conegut: Una cosa molt gran en una de molt petita. I també allò de Menys és més.
novesflors,
EliminaHo has encertat! I "Una cosa molt gran en una de molt petita" crec que soc jo mateixa!
Quan has fet la pregunta dels 4 versos he pensat de seguida que es devien referir a les 4 barres, i aleshores he llegit que la Novesflors també ho ha dit.
ResponEliminaXavier,
EliminaMoltes gràcies igualment! T'agrada tant com l'anterior o més encara, aquest poema?
Els he tronat a llegir tots dos. Potser el darrer és més poètic. Més condensat, més sintètic.
EliminaDe totes maneres la frase final de l'anterior m'agradava:
"Catalunya ha estat feta per arribar lluny"
Xavier,
EliminaAquesta frase pretenia ser un vers! Un joc de paraules amb Catalunya i lluny!
Helena, un poema preciós i molt original, on les paradoxes estan fetes molt raonablement, tenen el seu sentit.
ResponEliminaEl vers: El dia creix quan el fred neix, éstà molt bé i té un doble sentit...
M'ha agradat.
Rafael
Rafael,
EliminaEts molt generós!